CatalàEnglish Mapa web Anar a l'inici

Intervenció d'Aureli Argemí a la 14a reunió plenària del Consell dels Drets Humans de l'ONU

Vídeo disponible en espanyol i en anglès [aquí també].

--
Explica la Bíblia que aquells que van intentar construir la famosa Torre de Babel perquè arribés fins al cel, demostrant així el seu afany de superació, van fracassar. Perquè aquestes persones parlaven multitud de llengües i no es van entendre. A la seva escala, l'esdeveniment era una metàfora d'un procés de mundialització en el qual va faltar als constructors un respecte mutu a la diferència i a la igualtat. Avui, a l'era de la globalització, les diverses llengües existents poden unir-nos o desunir-nos?

M’adreço a tots vostès en espanyol, encara que la meva llengua materna sigui el català, que no és com l'espanyol llengua de treball d'aquesta institució. L'EBLUL, l'entitat de l'ECOSOC que represento, utilitza com a llengües de treball l'anglès i el francès. Visc, doncs, segurament com la majoria de vostès, en un context plurilingüe. És factor d'unió el plurilingüisme? Ho és si sabem distingir entre el valor de les llengües com a expressió de la identitat de cada persona i de la seva respectiva comunitat lingüística, i les funcions de comunicació internacional que tenen certes llengües.

Som al darrer tram de 2008, de l'Any Internacional de les Llengües, proclamat per l'ONU. Què ha fet el Consell de Drets Humans de l'ONU per celebrar-ho? Opinem que podria pronunciar-se a favor del ple desenvolupament d'una doctrina jurídica sobre el dret a la pròpia llengua que cada ésser humà té. Com vostès saben, existeixen llacunes importants en aquest sentit, de manera que la qüestió lingüística és encara invocada en molts llocs per alimentar enfrontaments o discriminacions, i no per fomentar la convivència lingüística en pau.

Eren conscients d'aquesta problemàtica els centenars d'entitats de la societat civil que, l'any 1996, van aprovar una Declaració Universal de Drets Lingüístics, el text de la qual ha rebut qualificats suports públics i privats. El seu contingut i intencionalitat, com ja figura en la documentació que els hem donat, a NGO/6, ens serveixen de plataforma per a demanar-los que, aprofitant l'oportunitat excepcional que ofereix l'actual Any Internacional de les Llengües, elaborin el seu propi document sobre el dret humà de cada parlant a la seva pròpia llengua. Això contribuiria també a frenar la tendència a la ràpida desaparició de tantes llengües, perquè els seus parlants no gaudeixen de la protecció que tindrien si fossin atesos en termes de drets i d'ecologia humana.

Considerem que aquesta responsabilitat incumbeix al Consell de Drets Humans de l'ONU. Perquè, encara que les llengües hagin de ser tractades en el context de els cultures i, per tant, poden entrar a formar part de les competències de la UNESCO, les llengües no tenen drets; són les persones les qui tenen drets lingüístics. Per això comunament distingim bé les llengües de les cultures.

En fi, davant l'oportunitat excepcional que els ofereix l'Any Internacional de les Llengües, els demanem que com a mínim es decideixin a encomanar al seu Comitè Consultiu que iniciï un treball que pugui ser coronat, al més aviat possible, per una Declaració de l'ONU sobre drets lingüístics, complement de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Aureli Argemí
17 de setembre de 2008