CatalàEnglish Mapa web Anar a l'inici

divendres, 3.9.2010

eix geogràfic

eix temàtic

eix temporal

Fitxes
- Abkhàzia
- Aland
- Alsàcia
- Amazic
- Vall d'Aosta
- Balutxistan
- País Basc
- Bretanya
- Països Catalans
- Txetxènia
- Cornualla
- Còrsega
- Fèroe
- Flandes
- Friül
- Frísia
- Gagaúsia
- Galícia
- Grenlàndia
- Irlanda
- Alt Karabakh
- Kosovo
- Caixmir
- Kurdistan
- Ladínia
- Illa de Man
- Maputxe
- Martinica
- Occitània
- Ossètia
- Papua Occidental
- Poble Gitano
- Quebec
- Sàhara Occidental
- Poble Sami
- Sardenya
- Escòcia
- Szekely
- Sudan del Sud
- Valònia
- Tamil Eelam
- Tatarstan
- Tibet
- Tirol del Sud
- Transnístria
- Turquestan Oriental
- Gal·les
Dossiers
Reportatges i entrevistes
Bibliografia
Enllaços
La foto de capçalera
CIEMEN - Qui som

Flandes

Flandes/Vlaanderen

Dades generals
Població: 6.117.440 habitants (2007)
Superfície: 13,522 km²
Institucions: Govern flamenc
Ciutats importants: Brussel·les, Anvers
Administració estatal: Bèlgica
Llengua territorial: flamenc (neerlandès)
Llengua oficial: flamenc
Data de la festa nacional: 11 de juliol
Cultura religiosa: cristiana catòlica

Política

Ministre-president de la regió de Flandes: Kris Peeters, CD&V (2009)

Sistema polític: Regió autònoma dins de l'estat federal belga

Distribució d'escons al parlament (2009). 124 membres:
Christen-Democratisch en Vlaams, CD&V - (Demòcrata Cristians i Flamencs) - 32
Vlaams Belang (Interès Flamenc) - 21
Open Vlaamse Liberalen en Democraten, VLD (Flamencs Liberals i Demòcrates) - 20
Sociaal-Liberale Partij (Partit Social Liberal) i Socialistische Partij - Anders, SP.A (Partit Socialista-Diferent) - 19
Nieuw-Vlaamse Alliantie, N-VA (Nova Aliança Flamenca) - 16
Lijst Dedecker, LDD (Llista Dedecker) - 8
Groen! (Verds) - 7

Govern: Coalició CD&V, N-VA i SPA.

Grau d'autogovern
Donat el caràcter federal de Bèlgica, Flandes gaudeix d'una autonomia política i administrativa que es reflexa en la existència d'un parlament i un govern propis.

Observacions
Històricament la nació flamenca ocupa principalment una de les tres regions de Bèlgica, la que porta el mateix nom, però també s'hi consideren alguns territoris que avui dia trobem dins dels Estats francès i neerlandès. VB i N-VA són els principals partits independentistes amb presència al Parlament.