CatalàEnglish Mapa web Anar a l'inici
Avalots al Kurdistan després d'un atac aeri que va causar una matança de 35 civils
03/01/2012
Les forces aèries turques van matar 35 civils que intentaven creuar la frontera amb l'Iraq per fer-hi contraban. El PKK amenaça amb un alçament popular del poble kurd. La situació a Síria va moure posicions als partits kurds.
Un bombardeig de les forces militars turques va assassinar almenys a 35 civils, entre ells a nens i menors d'edat, el passat 29 de desembre a la zona frontera amb el kurdistan iraquià. Suposadament, els bombardejos es van efectuar, quan la força d'aviació turca va bombardejar un grup de persones que es dedicaven al contraban de tabac entre les fronteres turca i iraquiana i els militars van pensar que es tractava de milicians de la guerrilla del PKK. El primer ministre turc, Tayyip Erdogan, es va afanyar a expressar el seu condol als familiars de les víctimes i va assegurar que no eren guerrillers, tot i que va deixar clar que l'operació s'havia de fer ja que era una zona utilitzada pels “grups terroristes”.
L'ira dels kurds
Tot i les paraules d'Erdogan, els principals partits kurds van qualificar l'operació de massacre i durant els funerals de les 35 persones es van escoltar varis lemes demanant a la guerrilla del PKK a venjar-se i acusant al president turc d'”assassí”. En aquest sentit la guerrila del PKK va demanar al poble del Kurdistan a “reaccionar davant la massacre i començar un alçament popular contra Turquia”. A més, també hi ha la sensació que l'atac no va ser tan fortuït com sembla, ja que “els avions volaven a una alçada de 150 metres i anaven amb uns F16 amb visió d'ocell”, cosa que dificulta que es poguessin equivocar. En els dies posteriors a la massacre s'han viscut episodis violents a vàries ciutats turques, incloent-hi Istambul. El cas més nombrós fou quan centenars de persones van intentar assaltar l'oficina de la policia a la ciutat de Naif Yavuz, després d'una manifestació per protestar contra la massacre de civils i les condicions generals del poble kurd a Turquia, que va acabar amb barricades pels carrers adjacents i amb vàries persones detingudes.
La situació a Síria
D'altra banda, la situació política de revolta a Síria, està fent que els principals partits polítics de l'oposició ja hagin començat a moure fils per una possible caiguda del règim d'Assad en els propers mesos i entre ells el conglomerat de partits kurds. Tot i les picabaralles internes, el Consell Nacional Kurd va demanar el reconeixement de la nació kurda dins de la teòrica nova constitució de Síria, tot i que no va demanar expressament el dret d'autodeterminació. Tot i que aquest és un dret que es contempla en el futur, els representants del Consell asseguren que actualment i encara no sabent el què passarà, “hem de demanar unes eleccions lliures a Síria i després ja veurem si apostem pel federalisme, el regionalisme o la lliure determinació”.
