CatalàEnglish Mapa web Anar a l'inici

Després de la històrica manifestació que dissabte passat va omplir els carrers de Bilbao, amb desenes de milers de manifestants demanant el canvi en la política penitenciària, la situació dels presos polítics bascos s'ha situat enmig del debat de l'agenda dels partits polítics bascos. El discurs bàsic de la manifestació, recolzada per una àmplia gamma de partits, sindicats i associacions de la societat civil basca, reclamava un nou escenari que acabi “amb les cruels mesures d'excepció que s'apliquen als presos bascos”, que s'acostin els presos a presons properes als seus nuclis familiars, que s'alliberin als presos malalts o amb ¾ parts de la condemna complerta o que s'anul·li la “Doctrina Parrot”. Totes aquestes mesures, segons els convocants, són “mesures que ja garanteix la legislació espanyola” i “ajudarien a començar a construir un futur amb pau i llibertat per tothom”.

Primeres reaccions

Les primeres reaccions dels partits espanyols a la manifestació no es van fer esperar i tot i que asseguraven que no hi hauria cap solució conjunta pel col·lectiu de presos deixaven entreveure nous elements d'aproximació en el seus discursos. Aquest va ser el cas del lehendakari basc, el socialista Patxi López qui va assegurar que “una altra política penitenciària és possible” i que aquesta era una proclama que acceptava, en major o menor mesura, la majoria de la ciutadania basca. Tot i que no tant clar, el nou ministre de justícia espanyol, Ruiz Gallardón, també va deixar entreveure que podria haver-hi certs canvis en la política penitenciària, això sí, amb una “predisposició individualitzada” a demanar perdó i penediment cap a les víctimes de la violència d'ETA.

Per la seva banda, la coalició independentista Amaiur va explicar en roda de premsa, que presentaria una proposició no de llei al congrés espanyol, per demanar entre altres, l'apropament dels presos. La coalició va recalcar la definició de “polítics”, ja que segons van dir va ser el govern espanyol qui els hi va donar aquest caire “en tractar-los de forma col.lectiva dispersant-los en presons allunyades del seu lloc d'origen”. També es veuen acostaments de les diferents postures, en la reunió mantinguda entre Antonio Basagoiti (líder del PP basc) i Pello Urizar (secretari general d'EA i integrant de Bildu) on es van debatre vàries coses, entre elles també el tema dels presos. Tot i que les postures es trobessin molt distants, els dos mandataris es van congratular de la reunió i la van remarcar com un fet de la “nova etapa política que s'obre al País Basc”.