CatalàEnglish Mapa web Anar a l'inici

Turcs, iraquians i sirians es mouen per intentar exercir el major grau d'influència possible sobre els kurds de Síria. Són entre 2 i 2,5 milions de persones (al voltant del 9% de la població estatal) que viuen concentrades sobretot al nord de Síria, al llarg de la frontera amb Turquia, i que històricament han estat marginades pel règim de Damasc. En un nou marc en què el règim de Bashar al-Assad trontolla i el país s'aboca cap a un conflicte armat obert, les forces del moviment nacional kurd a Síria busquen posicionar-se, tant en relació als poders sirians com als veïns de l'entorn. S'està jugant una partida d'escacs a moltes bandes, i els kurds de Síria en són una peça alhora cobejada i activa.

El moviment kurd polític a Síria, amb un panorama molt canviant al llarg dels anys, s'està estructurant ara mateix al voltant de dos pols. D'una banda es troba el Consell Nacional Kurd de Síria (CNKS), que agrupa diverses forces kurdes i està encapçalat per Abdulhakim Bashar, un home proper a Masud Barzani, l'actual president del Kurdistan de l'Iraq. De l'altra, el Partit de la Unió Democràtica (Partiya Yekîtiya Demokrat, PYD), d'orientació socialista i proper al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Tots dos, oficialment i de portes enfora, coincideixen amb l'estratègia de mantenir-se apartats del Consell Nacional Sirià (CNS, principal agrupament de l'oposició siriana a Al-Assad) fins que no es reconeguin les aspiracions dels kurds de Síria.

Però també hi ha punts de distanciament: malgrat les diferències que els separen, el CNKS admet que està disposat a acostar posicions amb el CNS. D'això, el PYD no en vol ni sentir a parlar, perquè considera que el CNS està massa vinculat a Turquia (de fet, està estructurat com a govern sirià a l'exili a Istanbul), país que és enemic declarat del PKK. Per contra, en la mesura que el CNKS s'acosti al govern kurd de l'Iraq, s'estarà acostant a la pròpia Turquia, que és el principal soci del règim kurd iraquià.

Des de l'obtenció de l'autonomia política, el Kurdistan de l'Iraq ha anat destacant-se a la regió com un actor estatal clàssic més, cercant aliances amb els governs de l'entorn que li siguin convenients i mirant-los d'influir en la mesura que li sigui possible. És en aquest marc que el govern kurd de Barzani intenta acostar-se al moviment kurd de Síria. Per contra, el PKK i el PYD propugnen un altre model per al poble kurd, sota el concepte del “confederalisme democràtic”: l'objectiu és la construcció d'una confederació a partir de la coordinació de comunitat locals autogovernades, una confederació que hauria de reunir tots els territoris del Kurdistan però que seria multicultural i oberta a la participació de comunitats no kurdes. O, almenys, aquesta és la descripció que n'ha estat fent el líder i ideòleg del PKK, Abdullah Öcalan, des de 2005.

La violència, de moment, es troba lluny de les regions kurdes

Les dades més recents publicades pel servei UNOSAT de l'Institut de les Nacions Unides per a la Formació i la Recerca apunten que a la regió de majoria kurda del nord-est de Síria és una de les que menys morts ha patit des de l'inici del conflicte: 54, quan al conjunt del territori estatal són més de 7.000 a dia 2 de febrer. Això no vol pas dir que a les àrees de majoria kurda no hi hagi hagut protestes i manifestacions contra el règim d'Al-Assad -que històricament els ha marginat-, però també és cert que alguns sectors kurds tenen un cert temor al canvi polític per si l'era post-Assad s'encamina cap a una Síria islamista i arabista que encara els margini més. A això cal afegir que la diversitat religiosa al si dels kurds de Síria també dificulta una presa de posició comuna. La majoria són sunnites, però també hi ha comunitats xiïtes (per tant, confessionalment properes a la base de suport d'Al-Assad, els alauites), jazidis i cristianes, cadascuna d'elles amb interessos propis.

Més informació:

• Pulitzer Center: In Syria, Kurds Split Over Support for Assad Regime
• Limes: Tra Siria e Turchia torna lo spettro del Pkk

Kurdistan/Kurdistan

Dades generals
Població: entre 30 i 40 milions d'habitants
Superfície: entre 350.000 i 500.000 km2
Institucions: Només la Regió Autònoma Kurda, dins l'estat iraquià
Ciutats importants: Mûsil (Mosul), Hewlêr (Arbil) and Kerkûk (Kirkuk), Amed (Diyarbakir), Bedlîs (Bitlis), Kirmaşan (Kermanshah), Sine (Sanandaj) Mehabad (Mahabad) i Qamişlo (Al Qamishli).
Administració estatal: Iraq, Turquia, Iran i Síria
Llengua territorial: kurd
Llengua oficial: Turc (Turquia), kurd i àrab (Iraq), persa (Iran) i àrab (Síria)
Data de la festa nacional: 21 de març (festa del Norouz)
Cultura religiosa: musulmana, amb minories cristiana i jezidi