CatalàEnglish Mapa web Anar a l'inici

L'actual contesa electoral és una mena de represa del que en les precedents eleccions ja havien dit els candidats de torn. Ara es donen poques novetats, en el sentit que les preses de posició dels candidats van des de l'absoluta ignorància o menyspreu envers els catalans, occitans, bretons, bascos...com a tals a una certa simpatia envers ells. Continuen sent pocs els candidats que es posicionen clarament a favor del pluralisme cultural i lingüístic existent a la República Francesa i que, en conseqüència, prometen una política de promoció d'aquest pluralisme.

En un article anterior d'opinió publicat a Nationalia (6 de març) exposava la certa simbiosi que s'havia establert entre la candidata Eva Joly (Europa-Ecologia-Els Verds) i els “nacionalistes” corsos i d'altres nacionalitats. Una simpatia mútua que, però, segons les enquestes, es traduiria en relativament pocs vots. En canvi, té més possibilitats un altre candidat (avui les enquestes li donen al voltant d'un 15% de preferències al primer torn, o sigui que es disputa el tercer lloc amb la candidata del Front Nacional, Marine Le Pen). Es tracta de l'occità François Bayrou (Francés Vairon, en occità), que repeteix en la cursa cap a la presidència (ja es va presentar en les dues anteriors cites).

Tot i que la formació que representa, el Moviment Demòcrata (Modem), es mostra força aigualida o discreta quan tracta l'esmentat pluralisme, el dia 10 de març, en el decurs d'un míting multitudinari a Tolosa de Llenguadoc, Vairon va prometre sense embuts -parlant en occità- que si fos elegit portaria a terme una política cultural i lingüística que capgiraria el que fins ara havia caracteritzat el centralisme proverbial francès. Els oients no podien oblidar que va ser ell, per exemple, qui va autoritzar i sostenir, quan era ministre, l'ensenyament públic de les diferents llengües dites “regionals”. Ressonaven en la sala on es feia el míting paraules que Vairon ja havia emfatitzat al llarg de la campanya: “Crec que són les cultures i les llengües regionals les que formen França”; “Obligar l'ensenyament de les llengües regionals no té res a veure amb la llibertat d'escollir”; “No és un luxe, és un dret. Les llengües regionals formen part del tresor cultural del país. Sé que hi ha gent que no les parlen i no tenen aquest sentiment i el qüestionen”, però, sigui com sigui, “les llegües de França són riques i nombroses (...), són llengües que necessiten ser trameses per a evitar que reculin”; “Dono suport a la idea que calen mitjans per a aquestes llengües les quals, com sabeu, jo he salvat, quan era Ministre d'Educació Nacional, tant a les ikastoles com a les Diwan i les Calendretes, fent-les entrar en el marc d'un contracte amb l'estat”; “La llei ha d'imposar no tan sols el respecte a aquestes llengües sinó també la seva defensa: amb el respecte no n'hi ha prou! Tenim necessitat de sostenir una política positiva”; “Trobo ofensiu que a l'actual president de la República Francesa li sembli bé que sigui una ofensa per al nostre país la Carta de les Llengües i Cultures Regionals o Minoritàries”, aprovada per l'Assemblea del Consell d'Europa.

En síntesi, el candidat Francés Vairon contestava la pregunta que li plantejava Ronan Le Gall sobre si estava d'acord amb “el desenvolupament de les llengües dites regionals i si, en cas afirmatiu, podia explicar què faria per a afavorir-les”. Responia: “Jo estic enamorat, apassionadament, de les llengües regionals. Tinc orgull d'aquestes llengües que considero com un tresor nacional. En tant que ciutadans francesos, tothom té el dret de practicar aquestes llengües que ens han fet allò que som. Podem actuar a favor d'aquestes llengües ja a través de l'educació”.