Les conquestes de les ciutats de Kidal, Gao i Timbuctú la setmana passada han dut el Moviment Nacional per a l'Alliberament de l'Azawad (MNLA, per les seves sigles en francès) a proclamar "l'alliberament" complet d'aquest territori que ocupa tota la meitat nord de Mali. L'esdeveniment ha coincidit en la mateixa setmana que Barotselàndia, un territori de la zona occidental de Zàmbia, ha decidit iniciar un procés per recuperar el seu estatus de "nació sobirana".

Azawad: independència de facto en tres mesos

Allò que més ha cridat l'atenció de la lluita per la independència de l'Azawad ha estat la rapidesa amb què els combatents, la majoria tuaregs, han aconseguit l'establiment d'un estat sobirà de facto (no reconegut per ningú, encara). A Nationàlia explicàvem ara no fa ni tres mesos que l'MNLA havia iniciat una nova rebel·lió tuareg (una de les diverses que s'han anat desenvolupant al llarg de les darreres dècades) i que havia començat a ocupar algunes localitats properes a la frontera algeriana. D'una revolada, els rebels han entrat aquest cap de setmana a Timbuctú i Gao, localitats riberenques del riu Níger on, de fet, la major part de la població no és tuareg, sinó songai. No és gens clar quina serà l'actitud d'aquestes poblacions davant d'una revolta que, essencialment, està protagonitzada per tuaregs.

L'avenç dels rebels tuaregs ha estat directament proporcional a l'ensulsiada de l'exèrcit malià, que pràcticament ha lliurat Gao i Timbuctú sense resistència. Fins i tot destacats membres de l'exèrcit s'han passat a les files de la revolta, que compta amb armes provinents de la guerra civil líbia i que té el suport d'una milícia islamista, Ansar Dine, els vincles de la qual amb Al Qaida al Magrib Islàmic (AQMI) no s'han aclarit encara. L'MNLA s'ha volgut distanciar recentment de les accions dels islamistes, que pretenen imposar la xaria a tot Mali.

Mentre, l'MNLA es felicita de la seva ràpida victòria militar i diu que, ara, cal construir un Azawad "on regni la llibertat, la justícia i la pau duradora, inclosos els països veïns". La guerrilla, havent completat els seus objectius militars, assegura que un Azawad independent "contribuirà a reforçar la seguretat, el desenvolupament i la pau" a la zona del Sàhara i del Sahel.

"Divorci tranquil" a Barotselàndia

I mentrestant, a milers de quilòmetres de distància cap al sud, el territori de Barotselàndia ha decidit iniciar el camí cap a la independència de Zàmbia. O, almenys, aquesta és la posició dels delegats del Consell Nacional Barotse (BNC, per les sigles en anglès), que la setmana passada van aprovar una resolució perquè Barotselàndia iniciés un "divorci tranquil" de Zàmbia per tal de restablir el seu "estatus original com a nació sobirana".

El BNC considera que Zàmbia ha derogat de facto l'Acord de Barotselàndia de 1964, en què el territori obtenia un cert grau d'autogovern a canvi de la seva integració a l'Estat zambià. La resposta a això, diu el BNC, no pot ser altra que la denúncia dels fets davant la Unió Africana i l'ONU i la proclamació de la independència.