Des del 31 de març, data de les manifestacions a favor de les llengües minoritzades, s'han anat succeint els balanços sobre el seguiment de la convocatòria, lligats a les informacions sobre les preses de posició respecte a aquestes llengües per part dels diferents candidats a l'elecció presidencial francesa.

Els convocants de les manifestacions (es compten per desenes de milers les persones a les marxes de Perpinyà, Tolosa de Llenguadoc, Kemper, Estrasburg, Aiacciu, Lilla, Baiona i Annecy) es van presentar units sota el paraigua del Col·lectiu per a les Llengües Regionals 2012. Tenien a les mans un dossier que explicava el sentit reivindicatiu de la convocatòria: refús de la política d'assimilació i d'uniformització de l'Estat francès i suport a una república garant de l'expressió de les seves divers llengües i cultures. Per a aconseguir aquestes finalitats, observava el document, caldria la modificació d'una Constitució que no contempla els esmentats plantejaments, la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i l'elaboració d'una llei marc que porti a la cooficialitat de les llengües vives parlades, des de fa segles, dins de la República Francesa.

L'opinió dels candidats a la presidència

Serà decisió d'aquell que surti elegit president (molt probablement, el socialista François Hollande o el conservador Nicolas Sarkozy) que la qüestió del pluralisme lingüístic rebi una resposta positiva o negativa o, com fins ara, que no sigui ni carn ni peix.

Pel que fa als de la dreta, Marine Le Pen (Front Nacional) ja ha estat deixant clar, des de l'any 2007, que sent "tendresa" per les anomenades llengües regionals però això no significa que perdi de vista l'absoluta necessitat que el francès continuï sent l'única llengua oficial de França i, per tant, que no hi hagi cap concessió substanciosa envers les altres llengües. Le Pen vol evitar que, demà, sigui legitimat un pluralisme lingüístic que converteixi França "en una pell de lleopard", amb l'àrab com una de tantes llengües regionals.

Nicolas Sarkozy, l'actual president i candidat a la reelecció, es declara favorable al patrimoni lingüístic de França, tal com ho reconeix la Constitució francesa reformada en aquest sentit fa uns anys, és partidari de l'ensenyament i del desenvolupament, fins a cert punt, de les llengües regionals, però s'oposa a la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries perquè, segons ell, "quan algú estima França" no pot ratificar una convenció que deixa al control i al judici de la Cort europea si són aplicats o no, segons el seu criteri, els drets lingüístics "sense tenir en compte la història nacional i la nostra tradició republicana".

Divisió d'opinions de l'esquerra al centre

També a l'esquerra, però, hi ha fervorosos opositors a qualsevol reconeixement oficial de les llengües que no siguin el francès. Ja l'any 2001, en una entrevista a Libération, Jean-Luc Mélenchon (de la coalició antiliberal del Front d'Esquerres) deia que si s'organitzava l'escolaritat d'un nen en una llengua que no parlen tots els habitants del país s'entrava en una dimensió "psicològica espantosa. Convertiríem l'escolaritat en una pràctica sectària i no pas en una pràctica educativa". Onze anys després, Mélenchon reitera que se sent "orgullós de ser jacobí" i de no parlar cap altra llengua "que el francès i l'espanyol". Malgrat tot, darrerament ha admès tímidament la possibilitat d'impulsar l'aprenentatge de les llengües minoritzades a l'escola.

El socialista François Hollande, l'any 2007, afirmava estar decidit a "aportar respostes adaptades, però clares", a les sol·licituds que provenen dels locutors de les llengües regionals. Aquestes "respostes", aquest 2012, són el seu posicionament a favor de ratificar la Carta Europea de les Llengües i, si fes falta, a modificar la Constitució per tal de poder-la ratificar, això sí, mantenint el francès com a "única llengua oficial".

Finalment, el centrista François Bayrou recorda allò de bo que va fer a favor de l'ensenyament de les llengües regionals quan fou ministre d'Educació. Si fos elegit president, assegura, seguiria el mateix fil. A més, faria ratificar la Carta de les Llengües, tot pensant que "són les cultures i les llengües regionals que formen la França, tot i que estic ben lligat al nostre tresor que és el francès". I, també, considerant que "és ofensiu que a l'actual president li sembli bé presentar com una ofensa al nostre país l'esmentada Carta".