Després de la caiguda del coronel Gaddafi, els nous mandataris del Consell Nacional de Transició (CNT), mentre treballen per a redactar una nova Constitució i convocar eleccions lliures, no se'n surten en una qüestió bàsica per a uns estadistes: saber amb quin territori compten, saber a quines poblacions s'han d'adreçar, saber què volen cadascuna d'aquestes de cara al futur... De moment, els mandataris actuals s'adapten als esquemes heretats dels colonitzadors: l'Estat libi té unes fronteres intocables, reconegudes internacionalment, i una societat que es proclama, sobretot, líbia, malgrat les diferències tribals, religioses i lingüístiques que, segons el CNT, es limiten a posar color al conjunt.

La realitat està lluny de correspondre a aquests esquemes. Tornen a la superfície diversos pobles que des de segles habiten en l'espai libi, alguns dels quals es troben a un costat i l'altre de les fronteres fixades pels colonitzadors. Alguns membres d'aquestes pobles s'atreveixen a dir ara que no se senten identificats amb el poble libi, que consideren artificial i afaiçonat per a justificar l'existència d'un estat unitari. Aquesta realitat, que Gaddafi va intentar sufocar amb tots els mitjans, s'ha convertit en un bumerang: l'est de Líbia, la Cirenaica, el passat març es declarava favorable a una Líbia federal.

Aquestes últimes setmanes es fan sentir els tubus, poble de pastors i seminòmada que habita en àmplies zones desèrtiques del sud de Líbia, al nord del Txad i al nord-est del Níger (consideren seus 1.300.000 quilòmetres quadrats). Els membres d'aquest poble a Líbia no arriben als 50.000, però fonts locals diuen que els estan ajudant combatents txadians, possiblement també tubus: al final del mes de març es van produir greus enfrontaments entre tubus i àrabs a la ciutat de Sabha, al sud de Líbia, amb el resultat de més de 70 morts.

Davant d'aquests fets, el líder tubu Issa Abdel Majid Mansur va anunciar la "reactivació" del Front Tubu per a la Salvació de Líbia davant del que ell considera un pla libi per dur a terme una "neteja ètnica" contra els tubus. Mansur va afegir que, si les coses continuaven així, demanaria una "intervenció internacional" per crear un Estat tubu.