Unes 25.000 persones es van manifestar ahir 17 de maig (Dia de les Lletres Gallegues) a Santiago de Compostel·la, convocades per la plataforma Queremos Galego i sota el lema "Aturem els atacs contra el gallec". La manifestació va venir precedida per l'intent de l'Ajuntament de Santiago (governat pel PP) de denegar alguns permisos que dificultaven el normal desenvolupament de la manifestació, tot i que finalment els jutjats han donat la raó als convocants. La manifestació ha comptat amb diversos blocs de diferents sectors, des de l'esquerra estatal (com PSOE o IU) fins a l'independentisme, passant per diversos sectors del BNG o partidaris de la unitat del gallec i el portuguès. La majoria de lemes han versat sobre la política lingüística que està duent a terme el PP des que va arribar al Parlament gallec i a varis ajuntaments de grans ciutats com Santiago o la Corunya, especialment pel que fa a l'educació.

Atacs successius

De fet, en els darrers mesos hi ha hagut diverses polèmiques relacionades amb la llengua. La que va aixecar més polseguera va ser la petició de retirada d'un llibre de text, feta pel síndic de greuges gallec, on figurava que "la llengua pròpia de Galícia és el gallec". El síndic (que va dimitir un dia abans de la manifestació per unes declaracions a favor de la política de retallades del PP) ja s'havia caracteritzat per declaracions similars i per defensar aferrissadament el bilingüisme a Galícia.

D'altra banda, els alcaldes de la Corunya i Santiago (aquest últim ha hagut de dimitir per un frau de més de 200.000 euros a hisenda) van posar impediments a la celebració del tradicional Correlingua a les seves ciutats, denegant l'ús d'espais públics i retirant les subvencions que venien donant des de feia temps.

Un idioma en perill

Tot això passa en un context on la situació social del gallec està en ple retrocés. Segons les darreres dades oficials, del 2008, només un 17% dels infants entre 5 i 14 anys utilitzen sempre el gallec, un 10% menys que cinc anys enrere. Les mateixes dades mostren com el 30% de la població de Galícia utilitza majoritàriament la llengua pròpia, unes estadístiques alarmants en una societat on fa vint anys els percentatges eren molt majors. A tot això s'hi ha d'afegir les regles clares d'una diglòssia clàssica.

(Imatge: un instant de la manifestació a Santiago. Fotografia: Iván López/Dioivo)