Notícia

Els francòfons de Berna avancen cap a l'autodeterminació interna dins de Suïssa

Els cantons del Jura i Berna acorden organitzar un referèndum que permetrà al Jura Bernès decidir el futur del territori · L'objectiu del moviment local és la reunificació del Jura · Els municipis, individualment, poden tenir l'última paraula · Mentre no es faci la consulta, el Jura Bernès cercarà representació directa al Parlament suís · Experts catalans van dir el 2010 que el procés jurassià podia constituir un precedent per a l'ampliació interna de la UE

S'encamina Suïssa cap a una nova redefinició de les fronteres de dos dels seus estats integrants, Berna i el Jura? Ho hauran de decidir en referèndum els ciutadans del cantó del Jura i també els del districte administratiu del Jura Bernès (o Jura del Sud), situat dins dels límits del cantó de Berna. Mentre la votació no se celebra, el Jura Bernès mira d'aconseguir una representació directa al Parlament suís, i el cantó de Berna s'hi posa bé.

En relació a aquesta darrera i més recent qüestió, Maxime Zuber, alcalde de Moutier (la capital del Jura Bernès) ha presentat aquest mes una moció per tal que les zones que parlen una llengua diferent a la majoritària dels respectius cantons tinguin una representació directa al Consell Nacional (Parlament suís). En el seu cas, el Jura Bernès tindria parlamentaris propis de forma separada als que s'escullen a la resta del cantó de Berna. El govern bernès s'ha mostrat d'acord amb la proposta, que no obstant això requerirà d'una reforma constitucional. Si prosperés, la modificació podria donar representants als parlants de romanx i d'italià del cantó dels Grisons (de majoria germanòfona) o als parlants d'alemany del cantó del Valais (de majoria francòfona).

El procés d'autodeterminació: pacte entre cantons

Independentment de si la moció de Zuber prospera o no, en el fons allò que està en joc és la pertinença del Jura Bernès a Berna. Aquest cantó, un dels 26 que conformen la Confederació Helvètica, històricament havia inclòs dins de les seves fronteres l'actual cantó del Jura. L'any 1975, però, un referèndum va permetre que els tres districtes més septentrionals, al voltant de la ciutat de Delémont, se'n separessin i constituïssin el nou cantó de Jura (cosa que es va fer efectiva el 1979). Per contra, els districtes francòfons centrats al voltant de Moutier van optar per romandre dins de Berna.

L'anomenada "qüestió jurassiana", però, no va quedar resolta. Els sectors que demanaven la unió del Jura Bernès al jove cantó del Jura van anar guanyant protagonisme i el seu missatge es va anar estenent entre la població del territori. El 1994, una comissió pública va concloure que calia avançar cap a la reunificació de tots els jurassians sota un mateix cantó. I es va crear l'Assemblea Interjurassiana (AIJ), instituïda per Suïssa, el Jura i Berna.

Els treballs de l'AIJ han desembocat, aquest mateix 2012, en la signatura de l'anomenada Declaració d'Intenció, rubricada pels cantons de Berna i el Jura. El document preveu un procés d'autodeterminació per al poble jurassià amb dos referèndums paral·lels, un al cantó del Jura i l'altre al districte del Jura Bernès, que permetran -si guanya el "sí"- "crear un nou cantó que reuneixi" els dos territoris. Només que una de les dues poblacions voti "no", el projecte serà abandonat.

El procés encara és més fi: si el "no" guanya, els municipis del Jura Bernès poden demanar l'organització de referèndums locals per incorporar-se individualment al cantó del Jura. I, recíprocament, si el "sí" resulta victoriós, es pot iniciar un procediment igual, però amb l'objectiu que alguns municipis romanguin al cantó de Berna.

El cas del Jura, com a possible precedent de l'ampliació interna de la UE

Tota aquesta explicació sobre el Jura i Berna són més rellevants del que podria semblar. Almenys, és el que van argumentar l'any 2010 els professors Jordi Jaria (URV), Alfonso Gonzàlez (URV), Jordi Matas (UB) i Laura Roman (URV) a l'estudi "L'ampliació interna de la Unió Europea: Anàlisi de les conseqüències juridicopolítiques per a la UE en cas de secessió o de dissolució d'un estat membre". Els autors comparaven respectivament la Confederació Helvètica amb la UE i els cantons amb els estats membres. Els juristes catalans deien llavors que els impulsors del moviment jurassià en cap moment van plantejar-se abandonar la Confederació Helvètica, i per això només va caldre adaptar les constitucions federal i estatal a la nova realitat, cosa que podria constituir un precedent en cas que calgués afrontar la secessió d'un territori que formi part de la UE.