Notícia

Ucraïna es tensa: la llengua russa i el nacionalisme ucraïnès tiben en sentit contrari

El partit del president, Víktor Ianukóvitx, presenta una llei per oficialitzar el rus a mig país · L'oposició diu que la mesura dividirà Ucraïna i amenaçarà el seu idioma propi · El nacionalisme ucraïnès de dreta radical augmenta exponencialment, controla tres províncies occidentals i podria entrar al Parlament ucraïnès a les eleccions legislatives d'octubre

Les ideologies que estiren en sentit contrari, si se senten prou fortes, de vegades poden acabar a cops de puny. Encara que sigui al Parlament. És el que ha passat a Ucraïna al voltant d'una proposta de llei per oficialitzar el rus a gairebé la meitat del país, uns esdeveniments que coincideixen amb un renovat envigoriment electoral del nacionalisme ucraïnès. Tot plegat fa paleses, de nou, les diferències profundes entre l'occident i l'orient d'aquesta exrepública soviètica.

Víktor Ianukóvitx és president d'Ucraïna des de 2010. La seva formació, el prorús Partit de les Regions, controla el Parlament des de les eleccions de 2007. No ha estat fins ara que el partit ha dut a la cambra legislativa ucraïnesa una vella aspiració de la comunitat russòfona: convertir el rus en la segona llengua oficial. En aquest cas, la idea és fer-ho parcialment: el rus s'oficialitzaria només en aquelles províncies on el rus sigui la llengua materna d'almenys el 10% de la població.

Com es pot comprovar en el mapa que acompanya la notícia (cliqueu-hi per fer-lo gran), això significaria que 13 províncies (totes les del sud i de l'est, marcades de taronja) tindrien el rus com a segona llengua oficial. Això faria que les cinc ciutats més poblades del país (Kíev, Kharkiv, Dnipropetrovsk, Donetsk i Odessa) quedessin dins la zona oficialment russòfona. Pel que fa a les altres llengües, a la província de Txernivtsí seria oficialitzat el romanès (color grana), i a la Transcarpàcia, l'hongarès (color verd). Les zones on l'ucraïnès continuaria sent l'única llengua oficial (color gris) són les més rurals, amb l'excepció notable de la capital de l'occident d'Ucraïna, Lviv.

Divisió al Parlament a cops de puny

Als partits de l'oposició -la majoria dels quals oposats al reconeixement del rus com a idioma oficial- no els va agradar gens la proposta del Partit de les Regions. Aquestes formacions -la més important de les quals és la coalició de l'exprimera ministra Iúlia Timoixenko- consideren que el rus és una amenaça per a la llengua ucraïnesa -que continua en situació feble a les grans ciutats- i, a més, asseguren que la proposta del partit de Ianukóvitx dividirà Ucraïna per motius lingüístics.

La tensió va arribar a un dels seus punts màxims el passat 24 de maig, quan els legisladors del Partit de les Regions van presentar la proposició de llei al Parlament. El debat va acabar a cops de puny entre partidaris i detractors de la mesura. És possible que la llei es torni a debatre -la data del 5 de juny és una de les que circulen- i, per tant, l'oficialització del rus encara és possible.

Eleccions a l'octubre: l'ascens del nacionalisme ucraïnès

El diari Kyiv Postconsidera que, en el fons, el Partit de les Regions sap que perdrà la majoria que ara té al Parlament un cop s'hagin celebrat les eleccions parlamentàries del proper mes d'octubre i que, a la desesperada, intenta recuperar el vot rus del sud i de l'est d'Ucraïna. Els sondejos, en efecte, prediuen canvis profunds: la formació prorussa perdrà gairebé la meitat dels suports i es quedarà al voltant del 20% del vot, pràcticament el mateix percentatge que s'endurà el bloc de Timoixenko. Això obre la porta a l'ascens d'altres formacions: el Front per al Canvi i UDAR (que també estan en contra d'oficialitzar el rus) podrien assolir respectivament el 10% i el 7% dels sufragis, però qualitativament és molt significatiu l'ascens del partit de la dreta nacionalista ucraïnesa radical Svoboda, que podria passar del 0,76% de fa cinc anys a un interval d'entre el 4% i el 6% del vot. Això significa que podria superar el 5% requerit per entrar al Parlament.

Svoboda es presenta amb un programa basat en un discurs anticorrupció i contra el que consideren que és un sistema que encara conserva massa restes de l'època soviètica. Aposten per reforçar la figura del president -càrrec al qual proposen vetar els candidats que no parlin ucraïnès- i volen dur a terme una política de foment de la natalitat. El partit va experimentar un gran creixement a les darreres eleccions als consells provincials de la zona occidental. A Ternopil es van convertir en la força més votada (34,7%) i el seu cap de files, Oleksii Kaida, va esdevenir president de la província. Amb menys suports (26%), Svoboda també va guanyar a la província de Lviv i va situar Oleh Pankevitx com a president, el mateix que va passar a la província d'Ivano-Frankivsk (15% del vot, presidència per a Oleksandr Sitx).