Notícia

El rus recupera l'oficialitat a Ucraïna

El Parlament, dominat pel Partit de les Regions del president Ianukóvitx, aprova una llei que oficialitza l'idioma a la meitat del territori estatal · Dimiteixen el president i el vicepresident de la cambra i cinc diputats inicien una vaga de fam · Opositors a la mesura s'enfronten a la policia al carrer

21 anys després de la seva declaració d'independència, Ucraïna ha retornat a la llengua russa l'oficialitat, encara que només a la meitat del territori estatal. Per sorpresa i sense haver-ho avisat el dia anterior, els diputats del prorús i governamental Partit de les Regions van forçar ahir dia 3 un vot al Parlament ucraïnès per aprovar, en segona lectura, la proposició de llei que s'havia presentat en primera instància el passat maig. La nova llei preveu que altres llengües fora de l'ucraïnès podran ser declarades oficials en cadascuna de les províncies del país, sempre i quan siguin parlades per almenys el 10% de la població provincial.

I això, pel que fa al rus, és exactament el que passa a les 13 províncies del sud i de l'est d'Ucraïna. Un cop el president ucraïnès Víktor Ianukóvitx, membre del Partit de les Regions, signi la llei -l'últim tràmit necessari perquè entri en vigor-, l'idioma podrà tenir caràcter oficial a l'administració pública i al sistema educatiu d'aquelles províncies on almenys el 10% dels habitants hagin declarat ser parlants materns del rus (regions marcades en color taronja al mapa que acompanya la informació). Aquests mateixos preceptes també serveixen per a l'hongarès a la província de Transcarpàcia (al mapa, en verd) i per al romanès a Txernivtsí (en grana).

En teoria, la llei hauria de permetre també l'oficialització del tàtar a Crimea. Però aquest territori té estatus de república autònoma dins d'Ucraïna, compta amb la seva pròpia Constitució i les seves institucions fan un extensiu ús del rus com a llengua oficial de facto, cosa que no passa amb el tàtar.

Terrabastall polític, enfrontaments al carrer

Si, el passat maig, la primera votació sobre la llei va acabar a cops de puny al Parlament, en aquesta ocasió les aigües no han baixat gaire més tranquil·les. Volodímir Litvín, fins ahir president del Parlament, ha presentat la seva dimissió per, així, estalviar-se haver de signar la llei. També ha dimitit el vicepresident, Mikola Tomenko, qui ha acusat Ianukóvitx de fer servir el Parlament per als seus interessos personals, fins i tot violant la Constitució, que estipula que l'ucraïnès és l'única llengua oficial del país.

I aquest mateix matí, un grup de manifestants contraris a l'oficialització del rus s'han enfrontat a la policia al centre de Kíev quan intentaven bloquejar un edifici governamental. Cinc diputats de l'oposició han decidit iniciar una vaga de fam contra la nova llei.

La major part de l'oposició està en contra d'oficialitzar el rus. El proper mes d'octubre hi ha eleccions legislatives, i els sondejos apunten que es podria formar una nova majoria parlamentària contrària a la llei aprovada ahir.

Més informació: