El 13,3% de les converses que la gent mantenia als carrers del País Basc l'any passat eren en llengua basca, amb una proporció força més elevada a Guipúscoa i prou menor a Àlaba, Navarra i el País Basc del Nord. Són dades extretes del sisè Mesurament de l'Ús de les Llengües al Carrer, elaborat pel Clúster de Sociolingüística del País Basc. L'estudi es fa cada cinc anys des de 1989, i d'ençà ha detectat un lleuger increment en l'ús de l'èuscar al carrer, tot i que durant la darrera dècada s'ha estancat.

Així, fa 23 anys el primer Mesurament de l'Ús va detectar un 10,8% de converses en basc, proporció que va pujar fins al 13% l'any 1997. D'ençà, s'ha mantingut estable. Les dades, però, són molt diferents depenent dels territoris, ja que l'estudi mesura la presència de l'idioma a tot el País Basc, incloent-hi Navarra i el País Basc del Nord.

A Euskadi és on la situació de l'idioma és millor. Així, a Guipúscoa el 32,7% de les converses van ser en basc l'any passat, en una tendència a l'alça que s'ha mantingut des de 1989, quan la xifra era del 23,3%. De fet, els guipuscoans són els únics bascos que han anat fent servir cada cop més la llengua pròpia a cada onada del Mesurament de l'Ús. A Biscaia es fan en basc el 9,4% de les converses i a Àlaba el 4% (en tots dos casos representa una lleugera millora respecte de l'any 1989 però també un lleuger empitjorament en comparació amb l'any 2006).

A Navarra, el 5,7% de les converses es fan en èuscar. La proporció ha anat caient lleugerament però continuada des de 1993, quan la proporció va ser del 7,5%. I al País Basc del Nord, les converses en basc van ser l'any passat del 6,2%, pràcticament igual que fa cinc anys.

Mala salut a les capitals, millor entre infants i joves

L'informe també detalla els resultats a les capitals. Pamplona, Bilbao i Vitòria mostren registres molt baixos, al voltant del 3%, mentre que Sant Sebastià se situa clarament millor, prop del 16%. En tots els casos, les xifres són notablement inferiors a la mitjana dels seus respectius territoris.

La dada per a l'esperança de l'èuscar és que la franja d'edat que més converses manté en aquest idioma és la dels infants: 19,2% al global del País Basc, amb un pic del 48,9% a Guipúscoa i un remarcable 9,6% al País Basc del Nord. En tots dos territoris, l'ús del basc a les converses entre infants està creixent ininterrompudament des de fa vint anys. És just el contrari del que passa entre les mainades navarresa i biscaïna, que des de fa una dècada mantenen cada cop menys converses en basc.

Les dades de l'estudi, segons del Clúster, provenen de 97 municipis d'arreu del País Basc que han mesurat l'ús de l'idioma per part de 363.000 persones, motiu pel qual els seus investigadors consideren que n'està garantida la "fiabilitat estadística".