Notícia

Morales aprova una llei de drets lingüístics enmig d'una gran polèmica amb els indígenes

La normativa atorga el dret als pobles bolivians de rebre educació en les seves llengües autòctones · La promulgació coincideix amb un polèmic referèndum sobre la construcció d'una carretera que travessarà un territori indígena protegit · La principal organització indígena andina considera que la consulta és “inconstitucional”

Tots els idiomes oficials de Bolívia, fins a 37, tenen la igualtat legal garantida des d'aquest agost. Almenys, aquesta és la literalitat de la llei promulgada el passat dia 2 pel president bolivià, Evo Morales (a la imatge). Tot i que és el primer cop en la història de Bolívia que les llengües dels pobles indígenes assoleixen aquest rang legal, l'oficialisme moralista no s'ha salvat de les crítiques durant la presentació de la nova normativa.

La Llei 269 de drets i polítiques lingüístiques, segons va informar la presidència de Bolívia en un comunicat, reconeix drets lingüístics individuals i col·lectius als parlants de cadascuna de les 36 llengües autòctones oficialment reconegudes al país sud-americà. Així, la norma atorga el dret a "les comunitats, els pobles i les nacions" bolivians a rebre l'educació en la seva pròpia llengua i en una segona. Igualment, tot bolivià té dret al reconeixement oficial del seu nom en el seu idioma matern i a usar-lo oralment i per escrit.

La llei desenvolupa els preceptes constitucionals que estan vigents des de 2009. Cal dir, però, que la Constitució dóna al castellà un estatus superior. I és que, malgrat que totes les llengües són declarades oficials, el text constitucional especifica que el castellà sempre haurà de ser un dels dos idiomes que el govern estatal, els governs departamentals i els governs autònoms usaran oficialment. Això fa que, de facto, el castellà sigui l'única llengua oficial arreu del país, mentre que cada departament i cada autonomia indígena farà ús oficial dels idiomes originaris que siguin parlats localment.

Crítiques a la presentació de la llei

Malgrat els progressos que el govern de Morales ha fet en matèria de dret lingüístic, el sector crític amb Morales de la principal organització representativa dels indígenes bolivians de les terres baixes, la CIDOB, ha explicat que els assistents a la presentació de la llei a la ciutat de Sucre van xiular Melva Hurtado, líder indígena propera a Morales, quan aquesta va saludar la promulgació de la nova norma.

El motiu de la xiulada té a veure amb la disputa entre els indígenes de les terres baixes bolivianes i que ha acabat dividint la CIDOB en dues organitzacions. Una és l'oficialista, presidida per Hurtado després d'una assemblea celebrada el juliol, que dóna suport a Morales i al seu pla de construir una carretera a través d'un paratge protegit, el Territori Indígena i Parc Nacional Isiboro-Secure (TIPNIS). La segona és la CIDOB que podríem qualificar "de continuïtat", encapçalada pel fins fa poc president de la CIDOB unificada, Adolfo Chávez, i que s'oposa a la construcció de la carretera del TIPNIS. Els indígenes d'aquest corrent han arribat a definir Morales com un "traïdor" a la causa indigenista.

Després de mesos de protestes dels indígenes, el govern bolivià ha acabat organitzant un referèndum al TIPNIS sobre l'acceptació o no de la infraestructura. La CIDOB "de continuïtat" -que no reconeix la presidència d'Hurtado a la CIDOB oficialista- rebutja la celebració de la consulta, que considera il·legal. En la votació, els indígenes del TIPNIS poden decidir si aixequen el veto a la construcció de carreteres a través de la zona protegida. I això és, precisament, el que la CIDOB de Chávez assegura que va contra les lleis bolivianes.

La principal organització dels pobles indígenes dels estats andins, la Coordinadora Andina d'Organitzacions Indígenes (CAOI), també està en contra del projecte de Morales de construir la carretera. La CAOI, com la CIDOB de Chávez, va dir fa un mes que la consulta és "inconstitucional" i que, de fet, la votació és una farsa perquè les obres ja han començat.