"Com a president de Transnístria, compliré les meves obligacions de desenvolupar una Transnístria independent". Amb aquestes paraules, el president de Transnístria, Ievgueni Xevtxuk, celebrava fa quatre dies el 22è aniversari de la proclamació d'independència d'aquesta república, enclavada entre Moldàvia i Ucraïna i reconeguda internacionalment com a part de la primera. Les paraules de Xevtxuk són significatives: és el primer discurs del dia de la independència que pronuncia, després que el desembre de l'any passat derrotés a les urnes qui havia estat president des del naixement del país, Ígor Smirnov.

L'elecció de Xevtxuk, un empresari de 44 anys, feia pensar que es podien obrir nous camins per mirar de resoldre el contenciós de Transnístria. Aquesta franja de territori de poc més de 4.100 quilòmetres quadrats pertany oficialment a Moldàvia, però els seus habitants -de majoria eslava- han votat tres cops (1991, 1995 i 2006) a favor de la independència del país. Moldàvia ofereix un estatus d'autonomia a Transnístria, similar al que té Gagaüsia, però els líders de la república autoproclamada s'hi neguen i, com a màxim, estan disposats a pactar la creació d'un feble estat confederal.

Converses sota els auspicis de l'OSCE

Realment, però, Xevtxuk té prou força per complir la seva promesa independentista? És dubtós. Les converses sobre el contenciós es canalitzen formalment a través de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), sota el format anomenat 5+2 (pel nombre dels seus participants: Moldàvia, Transnístria, l'OSCE, Rússia, Ucraïna, els EUA i la UE). A la darrera ronda de converses, el juliol, l'OSCE va dir que ara era un bon moment per impulsar la cerca d'una solució al conflicte, incloent-hi les qüestions relatives a l'estatus final de Transnístria.

En tot cas, el conflicte de Transnístria es resoldrà en bona mesura a partir dels acords i de les relacions de força entre diverses cancelleries europees. Un dels principals actors és Rússia, principal aliat de Transnístria i que hi té estacionades tropes. Molt significatives van ser les paraules del mes passat del viceministre d'Afers Estrangers rus, Grigori Karasin, quan va dir que el Kremlin veia Transnístria en el futur com "un districte separat, amb garanties especials reconegudes internacionalment, dins de l'Estat moldau". És a dir, res d'independència total. L'acostament d'Alemanya a Rússia en aquest assumpte també està influint en les posicions de Moscou.

Però, per què hauria de voler Rússia sacrificar el peó de Transnístria d'aquesta forma? Stratfor especula amb la idea que el Kremlin acceptaria renunciar a tenir un aliat tan estret com Transnístria com a estat independent a canvi que la República de Moldàvia renunciés a dues coses: a la reunificació amb Romania (en va formar part en el període d'entreguerres) i a l'entrada a l'OTAN. No és cap secret que Rússia intenta evitar l'entrada de l'Aliança Atlàntica a l'espai postsoviètic: ho fa a Ucraïna, ho fa a Geòrgia (la guerra d'Ossètia del Sud va tenir força a veure amb això) i ho fa a Moldàvia.

(A la fotografia: bandera de Transnístria en un carrer del país. Imatge de Guttorm Flatabø.)