Tancat el termini de presentació de candidatures ahir dia 17, els partits polítics que concorren a les eleccions gallegues del 21 d'octubre encaren una campanya electoral amb més cares i alternatives polítiques que mai. Un bon nombre de previsions presentades per diverses enquestes indiquen un panorama en què el Partit Popular aniria al davant en intenció de vot, però no tindria garantida la majoria absoluta que ara disposa. És a dir, que una unió dels diputats socialistes amb els dels partits nacionals gallecs podrien obtenir, sumats, la majoria necessària per governar. Aquesta hipòtesi pren força davant la ràpida pèrdua de credibilitat del partit que mana al govern central, el PP, i en una bona quantitat de comunitats autònomes.

En les eleccions del 2006, el sobiranisme gallec del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) va obtenir uns resultats electorals d'un pes decisiu per a poder formar un govern d'esquerra i galleguista. Aquesta vegada no serà exactament així, a causa de les escissions que va sofrir el BNG en el seu últim congrés (gener 2012). Hi haurà tres forces principals dins del nacionalisme gallec que lluitaran per a aconseguir escons.

Segons l'actual cap del BNG, Francisco Jorquera, la divisió dels sobiranistes va en la línia d'una política del PP que apunta a "fraccionar el vot de l'oposició i promoure altres alternatives que el dispersin". En contra d'aquesta política, el BNG treballa, en paraules del mateix Jorquera, "per a concentrar el vot nacionalista i d'esquerres. En tot cas el BNG "és fort" i es troba en un "clar procés de recuperació", de manera que continua sent "la garantia d'un canvi real, de forma que l'únic vot realment alternatiu té el nom del BNG".

La llista de Beiras apunta al trencament del tripartidisme gallec

Una postura que xoca amb la defensada per l'Alternativa Gallega d'Esquerres (AGE), coalició promoguda i encapçalada per l'històric fundador del BNG i avui escindit, Xosé Manuel Beiras, ara cap de files del seu propi grup, Anova. Els puntals de la coalició són la mateixa Anova, Esquerra Unida (versió gallega de Izquierda Unida de l'Estat espanyol) favorable a l'autodeterminació del poble gallec, el Front Popular Gallec, l'ecologista Equo i l'Espai Ecosocialista.

Fora de l'aliança beirista hi haurà Compromís per Galícia (CxG), també escindit del BNG i que aspira a representar el nacionalisme gallec de centre i centreesquerra. El gruix de Compromís per Galicia, encara que tingui poc pes dintre del sistema de partits gallec, ha preferit anar tot sol a les eleccions abans que no pas sumar-se a l'AGE de Beiras. Si l'enquesta més recent publicada a Galícia (la de La Voz de Galicia de fa una setmana) no dóna possibilitats a CxG d'entrar a O Hórreo, sí que preveu la irrupció d'AGE amb tres escons i l'obtenció de nou seients per part del BNG.

A qui beneficiarà la divisió dels "sobiranistes" gallecs? És difícil de pronosticar-ho. Si haguessin sumat tenien una oportunitat d'or, davant les dificultats que passen PP i PSOE. Beiras, però, ha apostat per llençar la xarxa amb ganes de poder pescar els electors del BNG i formar una coalició potent, "un front comú i sense barreres". Però no ha obtingut una resposta tan àmplia com tal vegada esperava.

Mentrestant, el BNG aixeca ben alta la bandera del sobiranisme i demana adhesions clares, adhesions que no tinguin res a veure amb l'aliança que Beiras ha establert amb un partit d'arrel espanyola, com és Esquerra Unida. Per Francisco Jorquera, "els ciutadans percebran qui ha donat prioritat a la necessitat d'una gran aliança cívica i social i qui, en canvi, pensa en el seu hort per a cultivar els seus naps... i potser li caiguin les bombes de dispersió en mig del cultiu i desapareguin del mapa".

Més informació:

• Nationalia: El nacionalisme gallec escenifica la seva reconfiguració durant el Dia de la Pàtria Gallega
• La Voz de Galicia: Hacia el ocaso de los veinte años de tripartidismo parlamentario