Els conflictes competencials que estan començant a aflorar entre el Regne Unit i Gal·les no afectaran, de moment, la igualtat legal entre les llengües gal·lesa i anglesa que Cardiff va aprovar fa dies. El fiscal general d'Anglaterra i Gal·les, Dominic Grieve, ha decidit que no portarà la Llei de llengües oficials al Tribunal Suprem del Regne Unit, malgrat que l'Oficina de Gal·les (un departament del govern britànic) va expressar el mes passat els seus dubtes sobre si la llei, aprovada per l'Assemblea Nacional de Gal·les (edifici a la imatge), ultrapassava les competències d'aquesta cambra legislativa.

El motiu del dubte era que la llei preveu que l'anglès i el gal·lès hagin de ser tractats en estricta igualtat dins dels procediments de l'Assemblea Nacional. A més, l'Assemblea haurà de fer servir les dues llengües en les seves relacions amb la ciutadania. L'argument de l'Oficina de Gal·les era que l'Assemblea gal·lesa té competències per legislar sobre la llengua gal·lesa, però no sobre l'anglesa. Per contra, els legisladors gal·lesos consideraven que l'esment de l'anglès a la llei només es feia en relació al gal·lès i que, per tant, no s'estava legislant sobre la primera llengua.

Conflicte competencial sobre els estatuts locals

La decisió de Grieve evita l'aparició d'un segon conflicte competencial entre el Regne Unit i Gal·les. El primer gira en relació amb l'aprovació el juliol passat, també per part de l'Assemblea Nacional de Gal·les, de la Llei d'estatuts locals. El fiscal general d'Anglaterra i Gal·les va considerar que dos articles de la llei envaïen competències del govern britànic, i ho va plantejar davant del Suprem, que s'haurà de decidir abans de Nadal.

La qüestió té la seva importància, perquè la Llei d'estatuts locals va ser la primera legislació aprovada per l'Assemblea Nacional de Gal·les després que, l'any passat, la ciutadania gal·lesa aprovés en referèndum una ampliació substancial de l'autonomia d'aquest país al si del Regne Unit. La victòria al referèndum va suposar que, a partir de llavors, l'Assemblea Nacional pogués legislar sobre una vintena d'àrees sense haver de negociar amb Londres.

Això fa, però, que la delimitació competencial ara sigui clau per al desenvolupament legislatiu de Gal·les.

[[FitxaGales]]