REPORTATGE. L'escenari polític i militar al Kurdistan Occidental (regions kurdes de Síria) es mou aquests dies amb intensitat especial. Les tensions, acords i malfiances entre les forces kurdes mateixes se solapen i s'intriquen amb la ingerència de Turquia, dels països del Golf, de les potències occidentals i també, evidentment, amb el règim sirià de Bashar al-Assad i l'oposició siriana. Aquest que us oferim avui és el primer de tres articles seguits sobre el moment actual al Kurdistan Occidental.

Per com ha estat de violent i per com d'estratègic és el que està en joc, han cridat l'atenció els enfrontaments armats que fa deu dies van protagonitzar l'Exèrcit Sirià Lliure (ESL, braç armat del Consell Nacional Sirià (CNS), que reuneix bona part de l'oposició a Al-Assad) i les Unitats de Defensa Popular (Yekîneyên Parastina Gel, YPG), la guerrilla kurda que ara mateix controla bona part del Kurdistan Occidental i que està vinculada al Partit dels Treballadors del Kurdistan (Partiya Karkerên Kurdistan, PKK). A priori, els dos grups armats tenien un acord pel qual l'ESL no havia de penetrar als territoris controlats per les YPG, entre els quals hi ha el barri d'Alashrafiye, a Alep.

Aquesta ciutat és molt important: és la més poblada de Síria (més de dos milions d'habitants), és la capital econòmica del nord del país i està a una cinquantena de quilòmetres de la frontera turca. S'entén que el règim d'Al-Assad i l'oposició siriana lluitin ferotgement per controlar-la; però aquest control també és fonamental per als kurds, ni que sigui només una part de la ciutat. Cal tenir present que una part no gens menyspreable de la població d'Alep (almenys, el 25%) és kurda i que, en la visió del nacionalisme kurd, la defensa dels interessos de les comunitats kurdes, visquin on visquin, sempre és una prioritat.

Combat, captura de presoners i treva

L'acord tàcit a què ens referíem abans va trencar-se el passat dia 26, quan membres de l'ESL van entrar a Alashrafiye. Segons la versió kurda, just llavors l'aviació d'Al-Assad va començar a bombardejar el barri. Els residents van demanar als combatents de l'ESL que marxessin perquè els estaven posant en perill, però aquests s'hi van negar i van disparar contra la gent. Va esclatar un enfrontament entre l'ESL i les YPG que va provocar la mort de 30 kurds i de 17 membres de l'oposició siriana, segons explica el digital kurd Rudaw. L'ESL va fer més de 200 presoners kurds, entre ells la comandant de les YPG a Alep, Nujin Derik.

Rudaw afegia ahir que l'ESL i les YPG havien signat una treva i que l'acord inclou el compromís de fer una oposició conjunta i coordinada contra Al-Assad. Queda per veure com s'implementarà, si és que mai s'arriba a implementar: els opositors no aproven que els kurds, fins ara, s'hagin mantingut tan al marge com han pogut de la guerra civil siriana, i fins i tot acusen les YPG de tenir un acord no escrit amb el règim d'Al-Assad.

Als kurds no els agraden els aliats dels opositors sirians

Però una de les preocupacions dels kurds de Síria són les aliances i els protectors amb què compten l'ESL i el CNS: Turquia, les cada cop més puixants monarquies del Golf i les principals potències militars occidentals: els EUA, França i el Regne Unit. Els kurds entenen que el CNS i l'ESL estan massa mediatitzats per Ankara i que, a la curta o a la llarga, voldran acabar amb qualsevol mena d'organització autònoma del Kurdistan Occidental. De fet, encara és l'hora que l'oposició siriana reconegui el dret dels kurds a autogovernar-se o a agafar un paper cabdal en la Síria post-al-Assad. I als kurds tampoc no els agrada que els islamistes estiguin presents a les files opositores.

Tot plegat explica que les principals organitzacions kurdes hagin decidit boicotejar la reunió que el CNS manté aquests dies a Qatar per mirar d'eixamplar la seva base i incloure més forces contràries a Al-Assad. El moviment kurd la considera una ingerència estrangera, se'n sent exclòs i critica que la trobada s'hagi organitzat precipitadament.

(Demà, segona part del reportatge: malfiança entre germans kurds, a l'ombra del poderós Barzani)