El fet que al Friül convergeixin tres grans cultures de l'Europa central -la llatina, l'eslava i la germànica- està dinamitzant diversos projectes que intenten potenciar el paper singular que el Friül podria tenir de cara a la construcció d'una Europa unida en la diversitat. Paradoxalment, les tres grans cultures estan representades al Friül a través de llengües minoritzades: tant el friülà com l'eslovè i l'alemany no hi gaudeixen de plena oficialitat, caràcter que només té l'italià, que no és llengua autòctona del país. Un d'aquests projectes que comença a aixecar el cap és el de la creació d'una agència, de dimensió europea, per a les llengües minoritzades.

El govern autònom, per boca del seu conseller de Cultura, Elio de Anna, ha anunciat que s'ha compromès a convertir en realitat aquest projecte. Es tracta d'una autocandidatura política del Friül que podria prendre cos gràcies als finançaments europeus, és a dir als fons estructurals 2014-2020 assignats al govern del Friül-Venècia Júlia. Segons els càlculs dels promotors, l'agència s'hauria d'ocupar de 35 llengües minoritzades d'Europa. Alhora, els mateixos promotors han decidit demanar a la veïna Eslovènia que creï una altra agència, aquesta, però, dedicada a les 23 llengües d'Estat oficials a la Unió Europea. Serien dues agències complementàries que esdevindrien un punt de referència cultural, significatiu i atractiu, per la seva ubicació, en el conjunt d'Europa.

Mentre els consens sobre el projecte avancen, el govern del Friül-Venècia Júlia està cercant els mitjans per a formar una xarxa d'aliances que sigui sòlida i àmpliament participativa. Després d'haver-se acabat ja l'etapa dels estudis sobre la viabilitat de l'autocandidatura, un equip d'especialistes es dedica a precisar el paper estratègic que té el territori, les potencialitats, les fonts de finançament, la individualització dels possibles col·laboradors interns i externs, les estructures de dimensió europea que necessita el mateix projecte per a convertir-se en una realitat tangible.