Notícia
"El gal·lès s'enfronta a una crisi", diu la principal entitat en defensa de la llengua
L'associació prollengua gal·lesa Cymdeithas considera que "el gal·lès s'enfronta a una crisi". És una de les principals conclusions que l'entitat extreu dels resultats del cens de 2011, que es van presentar abans-d'ahir. Segons aquestes dades, el gal·lès és parlat per 562.000 persones de tres anys i més, una davallada davant de les 576.000 que el parlaven fa deu anys. La pèrdua equival a dos punts percentuals de la població del país (del 21% de 2001 al 19% actual) i situa el gal·lès a prop del seu percentatge històric més baix (el 1991, quan l'idioma era parlat per 500.000 persones, el 18,5%).
La notícia ha estat un cop dur per a la planificació lingüística a Gal·les, especialment després que el govern gal·lès hagués estat dient que l'objectiu era incrementar el nombre de parlants de l'idioma en un 5% durant la passada dècada. Ara que se saben els resultats del cens, el govern s'intenta consolar dient que "el futur de la llengua gal·lesa està en els infants i en la gent jove". El cens diu que el 33,7% dels infants d'entre 3 i 9 anys parlen gal·lès, una xifra que puja fins al 35,5% entre aquells que tenen entre 10 i 19 anys. Però ja només és del 17% en les edats compreses entre 20 i 29 anys.
"Durant els darrers deu anys, [el govern] no ha donat el suport que calia a la llengua gal·lesa", ha dit el president de Cymdeithas, Robin Farrar, per a qui "el poble de Gal·les dóna molt de suport a la nostra llengua, però el govern no té tanta ambició".
Les pèrdues a l'oest, "motiu de gran preocupació"
Cymdeithas és molt crítica amb la situació als baluards occidentals del gal·lès. El cens mostra que a Ceredigion, els parlants de l'idioma han caigut per sota del 50% (eren el 52% fa deu anys, i ara són el 47,3%), el mateix que passa a Carmathenshire (del 50,3% al 43,9%). "La davallada en tots els comtats de l'oest és un motiu de gran preocupació", diu Farrar, qui considera que s'haurien d'encarar temes econòmics: "Cal un renaixement econòmic, a escala local, a les àrees que tradicionalment parlen gal·lès, si és que volen revertir la davallada i assegurar un futur sostenible per al gal·lès arreu de Gal·les".
Més informació:
[[FitxaGales]]