Tot i ser parlada per 9.856.000 persones dins del seu domini lingüístic (on viuen 13,6 milions de persones), el català s'enfronta a reptes enormes per a la seva supervivència, especialment en determinats indrets. És una de les principals idees contingudes a l'Informe sobre la situació de la llengua catalana 2011, presentat avui per la Xarxa CRUSCAT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Les dades es refereixen a les persones capaces de parlar la llengua, no pas a aquelles que l'usen diàriament. Segons l'informe, 5.915.000 persones parlen català a Catalunya, 2.895.000 al País Valencià, 777.000 a les Illes Balears, 142.000 a la Catalunya del Nord, 61.000 a Andorra, 42.000 a la Franja i 24.000 a l'Alguer. En total, doncs, el català té ara uns 750.000 parlants més que no pas tenia ara fa una dècada.

I tot i ser parlat per gairebé 10 milions de persones, només 4,4 milions tenen el català com a llengua inicial (és a dir, la llengua que van parlar abans que cap altra). Segons l'informe, això significa que el català té una gran "capacitat d'atracció", cosa poc habitual entre les llengües minoritzades. El paper del català als sistemes educatius de Catalunya, el País Valencià, les Illes i Andorra, i el seu caràcter oficial, són dos dels fets que expliquen que això sigui així.

En qualsevol cas, el coneixement del català no és uniforme sobre el terreny, diu l'informe. La regió d'Alacant, Eivissa i la Catalunya del Nord mostren nivells relativament baixos de coneixement de l'idioma, el contrari que passa a l'interior de Catalunya, Menorca i la Franja.

Bé o malament? Conclusions mixtes

L'informe el tanquen unes conclusions elaborades pel director del CRUSCAT, Miquel Àngel Pradilla. Segons ell, les tendències de la llengua són positives a Catalunya, el País Valencià, les Illes i Andorra, mentre que són negatives a la Catalunya del Nord i l'Alguer i estan estancades a la Franja. En general, el CRUSCAT creu que el català està creixent tot i que s'enfronta a un "entorn sociopolític més advers".

Pradilla considera que els "horitzons lingüístics de les elits al poder" del País Valencià haurien de canviar "sensiblement" per tal d'afavorir la recuperació de la llengua. En aquest sentit, les conclusions apunten que les polítiques lingüístiques castellanitzadores que el PP està implementant als sistemes educatius i als mitjans de comunicació del País Valencià, de les Illes i d'Aragó són molt perjudicials per al català.

D'altra banda, però, Pradilla subratlla el fet que prop del 10% de la població de Catalunya que té el castellà com a llengua inicial declari que el català és la seva "llengua d'identificació", mentre que la xifra a l'inrevés només és del 2%.