Notícia

El pla de Belgrad per a Kosovo: autonomia per als serbis i negativa al reconeixement de la independència

Sèrbia proposa que els municipis serbokosovars constitueixin una "comunitat autònoma" amb competències exclusives sobre la majoria d'afers · Els líders serbis de Kosovo, favorables a la proposta · Pristina rebutja el pla per "irrealitzable" i "impossible"

El govern serbi està enllestint un pla per a Kosovo destinat a guiar l'acció dels seus homes a la taula de negociacions amb Pristina -inaugurada el 2011 per acordar tot un seguit de qüestions tècniques-, i que passa per dos eixos centrals. El primer, negar-se a reconèixer "mai" la independència de Kosovo. I el segon, assolir una àmplia autonomia per als municipis serbis d'aquesta província de majoria albanesa, proclamada independent el 2008. El pla encaixa en propostes anteriors fetes des de Belgrad, en el sentit de proclamar que Kosovo continua formant part de Sèrbia (tot i que se li reconeix un autogovern que el situa prop de la sobirania de facto).

El pla de l'executiu serbi ha estat conegut per part de l'agència de notícies Beta, abans que el text arribés al Parlament de Sèrbia, on hauria de ser aprovat en última instància. Segons recull l'agència informativa, Belgrad vol que es constitueixi una "Comunitat Autònoma de Municipis Serbis", "inspirada en Catalunya", i que donaria als serbis de Kosovo competències exclusives en educació, sistema judicial, afers interns, cultura, mitjans de comunicació, política fiscal i econòmica, energia i urbanisme, entre d'altres àrees.

Tal com el planteja Belgrad, el pla suposaria la partició de facto de Kosovo entre una autonomia de majoria albanesa i una autonomia de majoria sèrbia, on estarien inclosos no només els municipis del nord de Kosovo, sinó també aquells del centre i del sud on els serbis siguin majoritaris, com Strpce o Gracanica.

Suport dels líders serbokosovars

Segons el digital serbi B92, el document de Belgrad té el suport dels líders polítics serbokosovars, que haurien demanat al govern que inclogui una clàusula que faciliti el retorn dels serbis que van fugir de Kosovo durant la guerra de 1998-1999. Segons l'ACNUR, la xifra de persones provinents de Kosovo i desplaçades a Sèrbia és de 210.000. La població total de Kosovo era l'any passat de 1.733.000 persones, segons dades del cens kosovar.

El govern kosovar, totalment oposat

A qui no ha agradat la proposta sèrbia és, lògicament, al govern de Pristina, que considera que Kosovo és un estat independent des de 2008 (i que, després del del Pakistan, suma gairebé 100 reconeixements internacionals). El primer ministre kosovar, Hashim Thaçi, diu que el pla de Belgrad és "irrealitzable" i "impossible", explica SwissInfo. Segons Thaçi, la proposta va contra la integració europea de la regió balcànica.