De nou, a la tarda del 6 de gener, van produir-se incidents greus a Belfast, capital d'Irlanda del Nord: projectils, totxanes i ampolles llançats per un grup d'unionistes o lleialistes volaven pels carrers contra la policia que s'esforçava a mantenir l'ordre. Aquest rebrot de la violència era la resposta a la represa de discussions entre representants polítics i religiosos per a posar fi a una nova manifestació de refús dels acords de Divendres Sant de 1998, entre els partidaris de mantenir Irlanda del Nord dins del Regne Unit i els qui volen separar-se'n i integrar-se a la República d'Irlanda.

Aquesta vegada el refús s'havia focalitzat en un fet aparentment d'una importància relativa: la decisió, presa el 3 de desembre de 2012, pels 29 regidors republicans -contra l'opinió dels 21 regidors unionistes- de l'Ajuntament de Belfast de limitar l'exposició pública de la bandera britànica a disset dies l'any, i en conformitat amb la normativa existent aplicada a tots els edificis oficials d'Irlanda del Nord. Evidentment que aquesta decisió tenia també una intencionalitat política, ja que la bandera del Regne Unit onejava, fins a l'esmentada data, a la façana de l'Ajuntament tots els dies de l'any, des del 1906. Tanmateix, la reacció dels unionistes anava més enllà d'una protesta cívica, era una espurna que feia esclatar de nou la rotunda no acceptació del procés de reconciliació entre vells enemics.

Els eslògans que se senten més, en les repetides manifestacions dels unionistes d'ençà del 3 de desembre, no paren de recordar que el gest de la majoria dels regidors de l'Ajuntament és una clara victòria dels nacionalistes (nom aplicat només als republicans) i una ofensa intolerable a la democràcia que encarna la legislació general del Regne Unit. Val a dir que els republicans han intentat no intervenir-hi, tot i que continuen preferint que la bandera britànica no onegi ni un sol dia l'any. En tot cas, interpreten la decisió dels seus representants a Belfast en el sentit que es tracta d'un compromís provisional per a no interferir massa en la dinàmica que hauria de dur a l'exercici del dret a l'autodeterminació.

De moment el balanç de les manifestacions presenta la imatge de policies que són atacats i alguns d'ells ferits, arrestos de gent exaltada i la presa de posició del primer ministre d'Irlanda del Nord, l'unionista Peter Robinson, que ha qualificat el desordre provocat pels lleialistes d'"injustificable" i de "vergonyós". És un desordre, ha dit, que afavoreix només aquells que "cerquen d'explotar qualsevol oportunitat per fer avançar els seus propòsits terroristes".

(Imatge: l'Ajuntament de Belfast. / Fotografia de Macnolete.)