Notícia

Els tuaregs reclamen que francesos i malians respectin els seus drets i la seva seguretat a l'Azawad

Temor entre les comunitats del nord a la venjança de l'exèrcit de Mali · L'MNLA diu que no renuncia a la independència, però estaria disposat a acceptar un acord federal · Bamako es mostra partidari a iniciar negociacions amb la guerrilla tuareg, però li exigeix que abandoni "totes les seves pretensions territorials"

Dues setmanes després que les tropes franceses hagin pres part en la guerra de reconquesta de l'Azawad (meitat nord de Mali que la guerrilla tuareg del Moviment Nacional per a l'Alliberament de l'Azawad, MNLA, va proclamar independent l'abril passat), han començat a ploure les crítiques sobre la presència de les tropes. L'exèrcit francès s'ha posat al costat del govern de Mali, que vol recuperar la unitat del seu territori tal com aquest va quedar delimitat durant la colonització francesa (exactament, el 1920).

En aquesta operació bèl·lica els tuaregs, majoritaris a àmplies zones de l'Azawad, estan al punt de mira. L'MNLA també critica el que entén com una "invasió" d'unes forces armades alienes, i denuncia uns fets que colpeixen les poblacions locals directament. En efecte, des del començament d'aquesta guerra han augmentat les exaccions en algunes ciutats del nord de Mali que afecten, sobretot, els tuaregs. Segons la Federació Internacional dels Drets Humans, almenys onze han estat assassinats, sense judici previ, a Sevaré, delictes que es van repetint i que podrien estar motivades per motius ètnics: les víctimes són de pell clara, de forma que serien o bé tuaregs o be àrabs, les dues comunitats que al sud de Mali es perceben com a base de les forces islamistes que han controlat l'Azawad durant els darrers mesos.

L'MNLA recorda que no es pot confondre tuaregs amb islamistes. Si bé és cert que l'ofensiva per independitzar l'Azawad la va iniciar la guerrilla tuareg (que, cal recordar-ho, és laica) el gener de 2012, pocs mesos després diversos grups islamistes van foragitar els guerrillers de l'MNLA de les principals ciutats (Gao, Timbuctú i Kidal) i van assolir-ne el control. Entre aquests grups hi havia Ansar Dine, Al Qaida al Magrib Islàmic i el Moviment per a la Unicitat i la Gihad a l'Àfrica Occidental. Només el primer d'ells era constituït majoritàriament per tuaregs.

La conquesta de Kidal, banc de proves

Després d'haver conquerit les dues ciutats principals del sud de l'Azawad (Gao i Timbuctú), les tropes franceses han entrat a Kidal, el tercer centre urbà més important. La primera reacció dels tuaregs ha estat demanar de ser respectats i protegits d'una eventual venjança per part de l'exèrcit malià. Un "genocidi programat", segons els eslògans que la població de Kidal exhibia en una manifestació recent, explica el digital amazic Siwel.

L'MNLA assegura que a la ciutat només hi ha presència armada dels seus guerrillers i de l'exèrcit francès, i que convé que les tropes malianes no hi entrin, per tal de "protegir la població civil de les exaccions de l'exèrcit malià". La guerrilla tuareg assegura que la població està al seu costat i que ells han estat capaços d'expulsar els islamistes i de controlar, a més de Kidal, les localitats de Tessalit, Léré, In Khalil, Anefis, Tinzawatène, Tessit i Talatayt (vegeu-ne la situació al mapa que acompanya aquest article; cliqueu-hi per ampliar-lo).

Una solució negociada

L'MLNA ha decidit no abandonar el seu ideal "d'independència", segons que va explicar al principi d'aquesta setmana el representant de l'MLNA a Europa, Moussa ag Assarid, en declaracions a Le Figaro. Això sí, Ag Assarid admetia que el seu moviment està disposat a discutir amb Bamako "sobre la base de l'autodeterminació" i comptant "amb la garantia de la comunitat internacional". Durant els darrers mesos, però, el moviment ha admès que estaria disposat a acceptar una autonomia dins d'un Mali de tall federal.

La resposta del president malià, Dioncounda Traoré, ha estat ambivalent. Traoré s'ha mostrat disposat a negociar amb l'MNLA, l'únic grup del nord, diu el president, amb qui és possible que Bamako s'assegui en una taula. Per contra, Traoré ha posat una condició prèvia: que l'MNLA renunciï "a totes les seves pretensions territorials", cosa que dificulta, d'entrada, la via federalista.

Mentre, la posició francesa és poc concreta. El ministre de Defensa francès, Jean-Yves Le Drian, considera que Mali hauria de reconèixer "l'especificitat" dels tuaregs. Basta un ràpid recorregut per la premsa francesa d'aquests dies per a veure que existeix una certa preocupació en la societat francesa per la manera com s'està resolent la problemàtica, supeditant-ho tot al retorn a la integritat territorial de l'estat i sense tenir en compte certes reivindicacions del poble tuareg. La premsa maliana, per contra, es mostra molt contrària a cap mena d'acord de tipus autonòmic que només sigui per als tuaregs.

Igualment, hi ha dubtes sobre la capacitat real d'influència de l'MNLA en el conflicte. De moment, són cada dia més els tuaregs que fugen dels llocs on s'han donat les venjances esmentades al principi d'aquest article, llocs controlats ara per l'exèrcit malià. Molts estan desplaçats dins del propi Mali, i d'altres cerquen refugi als països veïns: a Algèria (oficialment tancada en clau), Mauritània, el Níger i Burkina Faso. Segons l'ACNUR, hi ha 230.000 desplaçats a Mali i 150.000 refugiats. L'agència de l'ONU admet que molts són tuaregs i àrabs.