Notícia

Un primer pas a Sarajevo per trencar les barreres ètniques al poder polític de Bòsnia

L'assemblea autònoma canvia la Constitució cantonal per permetre l'exercici de càrrecs de govern a ciutadans que no siguin bosnians, croats o serbis · La decisió segueix una sentència de 2009 del Tribunal Europeu de Drets Humans · L'anul·lació de les clàusules ètniques és una exigència de Brussel·les perquè entri en vigor l'acord d'associació amb la UE

El cantó de Sarajevo s'ha convertit en la primera unitat administrativa de Bòsnia i Hercegovina a obrir la porta de l'exercici del poder polític als ciutadans que no siguin ètnicament bosnians, croats o serbis. Un canvi exigit per Brussel·les, i per tant fonamental per a les aspiracions del país perquè entri en vigor el seu acord d'associació amb la UE.

L'assemblea del cantó va aprovar, el passat dia 30, una esmena per la qual els diputats que no s'identifiquin com a membres de cap d'aquests tres grups ètnics podran constituir el seu propi grup parlamentari. Igualment s'han introduït canvis a la presidència del cantó. Fins ara hi havia una presidència i dues vicepresidències (exercides per un bosnià, un serbi i un croat). Ara, hi haurà una tercera vicepresidència, càrrec que ocuparà un polític que no formi part de cap d'aquests tres grups ètnics.

Els cantons són el nivell intermedi de govern de la Federació de Bòsnia i Hercegovina, un dels dos ens constituents de Bòsnia i Hercegovina (l'altre és la República Srpska). Tenen autonomia en afers interns, cultura, educació, salut i policia.

Clàusula discriminatòria

En virtut dels Acords de Dayton de 1995 (que van posar punt final a la guerra), Bòsnia i Hercegovina va ser definida com un país amb tres pobles constituents: el bosnià, el serbi i el croat. Però els membres dels altres grups ètnics van considerar que aquesta definició els discriminava -entre d'altres coses, perquè els impedia ser escollits com a presidents del país o com a membres d'una de les dues cambres del Parlament.

Per aquests motius, els ciutadans Dervo Sejdic (gitano) i Jakob Finci (jueu) van denunciar Bòsnia davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, que els va donar la raó el 2009.

A partir de llavors, la Unió Europea ha anat exigint a Bòsnia que canviés les seves lleis perquè s'acabessin les disposicions que discriminen políticament aquells que no són bosnians, croats o serbis. Brussel·les fins i tot va llançar un ultimàtum a les autoritats bosnianes el passat agost, però no va tenir efecte.

El comissari europeu per a l'Ampliació, Stefan Füle, deia al final del mes passat que si Bòsnia no canviava immediatament les seves lleis ètniques, la Unió consideraria que les properes eleccions bosnianes (que s'han de fer l'any vinent) no serien conformes als estàndards europeus.

Més informació: