Alguns municipis quebequesos s'oposen a una nova llei que prepara el govern del Quebec, perquè consideren que els "ataca". Els municipis argumenten que, si s'aprova durant els propers mesos, la Llei 14 (de fet, una modificació de la Carta de la Llengua Francesa de 1977) treurà els drets lingüístics als seus ciutadans anglòfons. Però el govern del Quebec, del Partit Quebequès, diu que l'únic objectiu de la llei és reforçar la posició del francès al Quebec, i que els drets individuals dels anglòfons seran protegits.

Un dels temes més discutits és el fet que la llei prevegi que "cada 10 anys" després de "l'any del reconeixement" dels municipis, l'Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa "avaluarà el manteniment de les condicions" que havien de permetre aquesta consideració. El "reconeixement" dels municipis a què es refereix la llei només s'atorga a a aquells organismes locals dels municipis on almenys el 50% dels habitants tenen l'anglès com a llengua materna. Si l'organisme municipal ha estat "reconegut" (un terme triat expressament per no haver de parlar de bilingüisme oficial), llavors ha de tenir disponibles determinats serveis en anglès si els ciutadans ho demanen.

Ara, alguns d'aquests municipis temen que la Llei 14 obrin la porta a eliminar aquests drets lingüístics especials dels anglòfons. El passat desembre, l'alcalde de Côte-Saint-Luc, Anthony Housefather, deia que les comunitats anglòfones havien d'unir les seves forces contra la Llei 14, i es preguntava "per què el PQ ens vol atacar", tenint en compte que el municipi "ha tingut estatus bilingüe des de 1977".

Un altre alcalde, Alec Van Zuiden del municipi d'Ayer's Cliff, diu que no hi ha cap raó que justifiqui la Llei 14. "Aquest municipi vol bilingüisme. La nostra gent el vol, la nostra gent està disposada a pagar-lo", argumenta.

Pel govern del Quebec, la Llei 14 "referma" el francès com a "llengua comuna"

La ministra responsable de la Carta de la Llengua Francesa, Diane De Courcy, té un punt de vista molt diferent. Segons ella, les dades lingüístiques demostren que en algunes regions del Quebec, i especialment a Montréal, el francès ha patit un retrocés evident. El mercat laboral, diu la ministra, és una de les àrees on això és més clar. Llavors, la Llei 14 és una proposta "equilibrada i responsable" que "no s'oposa al bilingüisme, sinó que referma que la llengua comuna, la llengua dels nostres intercanvis, és i ha de continuar sent el francès".

En relació amb els municipis, el govern del Quebec admetia el passat desembre la seva "inquietud" pel "desplaçament cap al bilingüisme institucional" en alguns governs locals. El "bilingüisme institucional", deia el govern, hauria de ser "l'excepció, i no pas la regla", donat que els municipis són "actors clau" per a la promoció del francès com a llengua normal d'ús públic.

El francès és l'única llengua oficial del Quebec. El Canadà, per contra, en té dues: l'anglès i el francès.

(Imatge: un rètol bilingüe al metro de Montréal / fotografia de Scazon.)