CatalàEnglish Mapa web Anar a l'inici

dimecres, 20.8.2014

Sortu, el nou motor de l'esquerra abertzale

28/02/2013

ANÀLISI. Quina és la significació històrica, per a l'esquerra abertzale, de la fundació de Sortu? El director del CIEMEN, Ricard Vilaregut, va assistir al congrés fundacional del nou partit independentista el cap de setmana passat i n'explica algunes claus.

L'esquerra abertzale, l'espai sociopolític del nacionalisme d'esquerres basc, disposa ja d'un nou partit. Un partir hereu de les capçaleres electorals del passat ( HB, EH i Batasuna) i sorgit per la il·legalització a què va estar sotmès tot l'espai de l'esquerra abertzale ara fa deu anys, quan l'Estat espanyol va decidir trencar la peixera, és a dir, assetjar, atacar, reprimir i fins empresonar a les persones i organitzacions civils englobades, orgànicament o no, en les estructures abertzales.

El moviment abertzale, però, no és qualsevol moviment, i la seva capacitat de resistència s'ha tornat a demostrar, també en el cas de Sortu. Com asseguren els seus dirigents, el procés de constitució de la nova formació política ha estat llarg, complex i difícil. Sortu neix en el marc d'una aposta radical per un canvi d'estratègia que significa la renúncia a utilitzar qualsevol forma de violència política, estratègia que donà fruits amb els èxits electorals de Bildu i Amaiur, que ha situat als abertzales com a segona força política del país -en termes electorals, però també hegemònics.

Però calia recomposar un espai polític que conjuminés una "nova" pràctica política convencional (institucions, pactes, gestió) amb les tradicionals pràctiques polítiques (manifestacions, vagues, confrontació). I fer-ho en una situació encara complicada internament, amb encara 612 presos dispersats per presons dels estats espanyol i francès, i amb magres perspectives a curt termini per solucionar aquesta situació donat l'immobilisme de l'Estat. I per acabar-ho de reblar, amb noves aliances polítiques (Alternatiba, EA, Aralar, moviments socials...) i amb la voluntat de participació efectiva i vinculant de les bases, amb un procés de baix a dalt que culminà aquest dissabte passat amb la ratificació de les ponències fundacionals i estratègiques de la nova formació.

L'esquerra abertzale tenia el repte d'aconseguir una estructura organitzativa per afrontar els reptes complexos del segle XXI, entre ells els propis i específics, l'alliberament nacional d'una Euskal Herria unificada i socialista, i ara també, euskaldun i feminista. Necessitava un impuls que fos capaç de portar a tot aquest moviment polític als objectius polítics que es proposa, que com sabem no són fàcils. I això és Sortu, el motor renovat d'un espai sociopolític que té molt de futur.

País Basc/Euskal Herria

Dades generals
Població: 2.900.000 h.
Superfície: 20.500 km²
Institucions: Parlaments i governs d'Euskadi i de Navarra
Ciutats importants: Iruñea/Pamplona, Bilbo/Bilbao, Donosti/San Sebastià, Gasteiz/Vitòria, Baiona
Administració estatal: Regne d'Espanya (Euskadi, Navarra i Castella i Lleó (enclavament de Treviño)) i República Francesa (territoris del País Basc del Nord o Iparralde)
Llengües territorials: èuscar, espanyol i occità
Llengües oficials: èuscar (Euskadi i Navarra), espanyol (Euskadi, Navarra i Treviño) i francès (País Basc del Nord)
Cultura religiosa: cristians catòlics
Data de la festa nacional: Aberri Eguna. És variable, correspon al diumenge de Pasqua


Nationalia 2007-2014. Projecte impulsat pel CIEMEN, sota llicència Creative Commons Creative Commons License
 rss logo