L'únic estat oficialment quadrilingüe d'Europa, Suïssa, ha commemorat aquests darrers dies el 75è aniversari de la declaració del romanx com a llengua nacional del país. Una declaració que, malgrat tot, no va comportar automàticament l'oficialitat de l'idioma, que ha haver d'esperar fins al 1996.

D'una forma molt típicament suïssa, el 20 de febrer de 1938 els ciutadans de la Confederació van anar a les urnes per a votar en referèndum si declaraven el romanx com a quarta llengua nacional. El resultat va ser esclatant: el 92% van manifestar-se a favor de situar aquesta llengua romànica amb el mateix grau de reconeixement simbòlic que l'alemany, el francès i l'italià. El context de l'època hi va ajudar: pressionada des del sud pel feixisme italià -que afirmava que el romanx era un dialecte italià, i no una llengua-, Suïssa no va trobar millor forma de contrarestar aquest argument que reconèixer l'idioma i elevar-lo a llengua nacional.

L'oficialitat del romanx, però, no va esdevenir-se fins al 1996, quan un altre referèndum va aprovar una modificació de la Constitució de Suïssa segons la qual la llengua passava a ser "oficial per a les relacions que la Confederació manté amb les persones de llengua romanxa". Igualment, el romanx també és una de les tres llengües oficials del cantó del Grisons, on resideixen bona part dels seus aproximadament 60.000 parlants.

Per celebrar l'aniversari, un rap que no ha agradat a tothom

El paisatge, però, no sempre és tan idíl·lic. Si bé és cert que el romanx té una protecció legal que la majoria de comunitats lingüístiques minoritzades considerarien envejable, també cal apuntar que de tant en tant ha de fer front a algunes actituds de menyspreu. Aquest ha estat el cas que s'ha esdevingut amb el llançament de la cançó Believe, per part del grup de rapers The Swiss Avengers. El tema és cantat en anglès, romanx, francès, alemany i italià. Però el grup, explica 20 Minutes, ha denunciat que un programador musical de la cadena Zürisee els ha enviat una carta on els criticava pel fet de cantar en romanx, una llengua "inútil", i on els anunciava que a la seva emissora la cançó no seria programada.

Un altre repte -d'un caire bastant diferent- és la qüestió del model de la llengua, dividida en cinc grans dialectes, dos dels quals amb tradició literària -el sobreselvà i el baix engiadinès. A la dècada de 1980, i amb l'objectiu que s'emprés com a forma estàndard de tots els dialectes, es va crear una variant literària unificada, el rumantsch grischun, impulsat per la Lia Rumantscha. Però els opositors al rumantsch grischun es van agrupar en l'associació Pro Idioms, que reclama la pervivència de les cinc varietats, fins i tot en el sistema educatiu. La Lia argumenta que una comunitat de 60.000 parlants no es pot permetre de tenir cinc varietats estàndards, mentre que Pro Idioms assegura que el rumantsch grischun és una imposició externa a la comunitat romanxòfona.

Si bé el cantó dels Grisons havia insistit molt en la introducció del rumantsch grischun a totes les escoles de llengua romanxa, els darrers anys ha decidit disminuir la pressió i, el 2011, va anunciar que tornaria a traduir els manuals escolars a tres de les cinc varietats dialectals. I l'any següent, Pro Idioms i la Lia Rumantscha van signar un acord, una mena de pax linguistica, per tal de combinar la presència del rumantsch grischun i dels dialectes a les aules.

(Mapa: les àrees lingüístiques de Suïssa. El romanx , en gris fosc a la zona sud-oriental. / Imatge: Wikipedia/Sansculotte.)