Notícia

Els resultats de les eleccions a Caríntia donen respir als eslovens

La victòria dels socialdemòcrates posa punt final al govern de la dreta dura, que s'havia oposat a les reivindicacions eslovenes · Als municipis de forta presència eslovena, les forces d'esquerres han tret millors resultats que a la resta de l'estat, i el partit governamental s'hi ha ensorrat

Els resultats de les eleccions anticipades de Caríntia, celebrades abans-d'ahir, han canviat radicalment el panorama polític d'aquest estat federal austríac, on la comunitat eslovena hi té una presència notable i on les polítiques nacionalistes austríaques i -de vegades- antieslovenes dels governs de dreta dura li havien suposat una pressió important en contra. El partit hegemònic fins ara, els Llibertaris de Caríntia (Die Freiheitlichen in Kärnten, FPK, dreta, escissió del partit xenòfob de Jörg Haider), que hi dominava amb un 44,9%, s'ha esfondrat, en passar al 17,1% dels vots.

La davallada es presenta com un fet històric i significatiu. De fet, a Caríntia ha caigut el focus d'una força política que havia estat capaç d'impregnar el conjunt de l'electorat austríac, i s'ha debilitat el corrent que, en nom de la unitat d'Àustria, s'oposa tant a la immigració com als qui reivindiquen el respecte a la diferència, com són els eslovens, de segles arrelats a una Caríntia que, des de la caiguda de l'Imperi austrohongarès, ha posat una frontera estatal entre els eslovens d'aquest territori i els d'Eslovènia.

Des d'ara, segurament, dirigirà Caríntia el Partit Socialdemòcrata (Sozialdemokratische Partei Österreichs, SPÖ), que ha aconseguit el percentatge de vots més elevat (37,1%), el qual per a governar es veurà obligat, en tot cas, a comptar amb el suport explícit o implícit d'altres partits. Caríntia podrà viure amb nous aires, després de 24 anys de subjecció a partits de dreta o d'extrema dreta.

Als municipis on es concentren els eslovens (sud de Caríntia), el vot a les forces d'esquerres ha estat superior al de les de dretes, per bé que el partit de la comunitat eslovena (Enotna Lista) havia arribat a un acord amb els democratacristians que, juntament amb els Verds, han estat tradicionalment els partits més sensibles a les reivindicacions lingüístiques i culturals dels eslovens. Així, mentre que els Verds han fet l'11,8% dels vots en el conjunt de Caríntia, en alguns municipis de presència eslovena han superat el 20%. També l'SPÖ ha tret millors resultats als municipis eslovens que a la mitjana de l'estat. Per contra, l'FPK ha obtingut uns resultats molt dolents a la zona eslovena (en alguns casos, menys del 6%), molt per sota dels que ha fet a la resta de Caríntia.

Un dels efectes que podrien tenir els resultats d'aquestes eleccions és el rellançament del projecte de macroeuroregió europea, composada per Caríntia, Eslovènia i el Friül-Venècia Júlia. Es tracta d'un projecte ambiciós de relacions transfrontereres que pretén vitalitzar la Mitteleuropa, un pol d'atracció economicocultural on conflueixen els espais llatí, eslau i germànic.

(Imatge: un rètol bilingüe alemany-eslovè en una carretera de Caríntia.)

Més informació: