Notícia

La guerrilla tuareg ofereix diàleg a Mali i es resisteix a desarmar-se, com li demana la CEDEAO

Els estats d'Àfrica occidental consideren que l'abandonament de les armes per part de l'MNLA és condició prèvia per a qualsevol diàleg "intermalià" · La guerrilla de majoria tuareg tem que, si lliura les armes, l'exèrcit malià desencadenarà una gran onada de revenja contra les poblacions tuaregs

El Moviment Nacional d'Alliberament de l'Azawad (MNLA, per les seves sigles en francès) ha rebutjat desarmar-se, tal com li havien demanat els estats de l'Àfrica occidental agrupats en la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica de l'Oest (CEDEAO) la setmana passada. La CEDEAO demanava al grup rebel de majoria tuareg que abandonés les armes abans d'iniciar un diàleg "intermalià" per posar punt final al conflicte que es va iniciar al principi de l'any passat.

En resposta, i en nom del mateix MNLA, el seu secretari general, Bilal Ag Acherif ha signat un document des de la ciutat septentrional de Kidal pel qual el moviment afirma estar sorprès per la posició de la CEDEAO perquè esperava que aquest organisme fos "imparcial" per a poder trobar una solució justa i durable al litigi. L'MNLA es diu frustrat perquè "les concessions" fetes pel moviment per a avançar en aquesta direcció no són tinguts gens en compte.

L'escrit recorda que els tuaregs han respectat l'alto el foc, han acceptat la mediació proposada per la CEDEAO i han col·laborat en l'elaboració d'una plataforma política destinada a trobar una sortida "justa, feliç i definitiva" al conflicte que els afecta. La nota subratlla que l'MNLA ha arribat al punt d'acceptar una negociació en el marc del respecte a la integritat territorial de Mali, principal preocupació de les autoritats malianes i dels seus aliats. A més, com han fet sempre, diuen, lluiten contra el terrorisme, sense comptar amb cap suport, ni interior ni exterior ni del mateix Mali.

Malgrat aquesta apreciació, allò cert és que al territori de l'Azawad en aquests moments no tan sols hi ha presència militar de l'MNLA, sinó també de tropes franceses i txadianes. Aquestes darreres, explicava fa uns dies Le Figaro, s'estan enfrontant contra elements gihadistes en territori desèrtic, i són precisament els txadians qui afirmen haver mort el líder d'Al Qaida al Magrib Islàmic (AQMI), Mokhtar Belmokhtar, una mort que AQMI ha negat.

Malfiança de les intencions dels malians

La qüestió és que l'MNLA no es refia gens de l'exèrcit malià, que compta amb un llarg historial de violacions dels drets humans en territori tuareg. La guerrilla diu que les seves armes serveixen per a protegir la gent i evitar els crims massius i les múltiples exaccions que podria exercit l'exèrcit malià sobre les poblacions civils si arribessin a la regió de Kidal, i que han estat denunciats en altres zones més meridionals de l'Azawad. L'MNLA considera que no pot consentir el seu desarmament davant de "les massacres de les poblacions civils de l'Azawad, comeses per part de l'exèrcit malià, en la impunitat més absoluta".

El comunitat de la guerrilla acaba demanant a la CEDEAO que pressioni Bamako perquè es comprometi a trobar una solució justa al conflicte de l'Azawad. També demana a les Nacions Unides que estableixin una força per a "mantenir la pau" i posar fi "a les violacions dels drets humans".

(Imatge: guerrillers de l'MNLA amb la bandera de l'Azawad, l'any passat.)