El ministre d'Interior de Flandes, Geert Bourgeois, ha assegurat que l'objectiu del seu partit (la Nova Aliança Flamenca, N-VA per les seves sigles en neerlandès) per a l'any vinent és aconseguir "l'autonomia plena" per a Flandes dins d'una Bèlgica confederal. Això inclouria la transferència de la "política fiscal, la política de treball" i "la seguretat social" a les institucions flamenques, va dir dissabte Bourgeois al diari flamenc De Standaard. Unes paraules matisades per Bart De Wever, el president de l'N-VA, qui va afirmar que el seu partit no està cercant la independència de Flandes per a l'any vinent, tot i que va admetre que sí que espera que es faci "un gran pas".

Els líders de l'N-VA esperen una àmplia victòria a les eleccions federals de l'any vinent, que s'han de celebrar el 20 de juliol. Les enquestes d'opinió diuen que l'N-VA, independentista, serà el principal partit de Flandes, amb prop del 40% dels vots. Això el convertirà també en la força més votada de Bèlgica, una situació que ja es va donar a les eleccions de 2010.

L'N-VA considera que, en un escenari així, el seu partit serà "inevitable" en qualsevol acord i que la formació podrà imposar una setena reforma de l'Estat belga. Segons els seus càlculs, serà una oportunitat per convertir Bèlgica en una confederació, que mantingui Brussel·les com a capital comuna però amb la majoria de competències assumides per Flandes, per una banda, i Valònia, per l'altra.

El primer ministre flamenc diu que no vol la independència total

Mentrestant, el primer ministre de Flandes, Kris Peeters (del partit Democratacristians i Flamencs, CD&V per les sigles en neerlandès) ha assegurat que l'objectiu de la seva formació no és el mateix que el de l'N-VA: "No som un partit que lluiti per la independència completa de Flandes", ha dit. Però també ha admès que no es pot descartar una nova reforma de l'estat després de les eleccions de l'any vinent. No obstant això, ha insistit que, abans de pensar-hi, Flandes s'hauria de centrar en els nous poders que li atorga l'actual reforma de l'estat, la sisena, que va ser pactada per quatre partits flamencs i quatre de francòfons el 2011 (el CD&V va signar, però l'N-VA no).