"Aquest grau de protecció legal d'una llengua autòctona no té precedents al Canadà". D'aquesta manera ha explicat el govern del Nunavut la importància de l'entrada en vigor de la Llei de les llengües oficials, aquest mateix dilluns, una normativa que situa l'inuit, l'anglès i el francès en igualtat legal dins d'aquest territori del nord del Canadà.

Fins ara, el Nunavut emprava una llei dels Territoris del Nord-oest, dels quals havia format part fins al 1999. Tot i que l'inuit ja hi era reconegut oficialment, el govern del Nunavut considera que, a la pràctica, la llei dels Territoris del Nord-oest situava l'anglès i el francès com a veritables llengües oficials de facto, mentre que les altres llengües reconegudes tenien un nivell de protecció inferior.

Amb la nova Llei de llengües oficials -que esperava des de 2008 la seva entrada en vigor-, "els inuits al Nunavut tenen ara una declaració clara del seu dret inherent d'usar la llengua inuit en plena igualtat amb l'anglès i el francès", ha dit el ministre de Llengües del Nunavut, James Arreak.

La legislació del Nunavut, sota la denominació de "llengua inuit", reconeix l'oficialitat de dues variants: l'inuktitut (parlat per la majoria dels inuits del territori) i l'inuinaqtun.

La nova llei especifica que l'inuit és la llengua pròpia del Nunavut i reconeix el dret legal a que sigui emprada a l'Assemblea Legislativa, als tribunals i en les comunicacions amb l'administració. La norma també preveu la creació d'un fons que ajudi a estendre encara més l'idioma a les escoles del Nunavut i a situar-lo com a llengua d'ús habitual al país.

El Nunavut és un territori autònom de més de dos milions de quilòmetres quadrats, situat al nord del Canadà. La major part dels seus 32.000 habitants són inuits, però també hi ha una proporció significativa de no inuits (de llengua anglesa i de llengua francesa) a la capital, Iqaluit. Les lleis del Nunavut pretenen que també els no inuits aprenguin a parlar la llengua.