El manifest pretén organitzar el pensament occitanista. És a dir, té com a objectiu reunir dones i homes al voltant del que és l'occitanisme, sigui des del punt de vista polític com del cultural. No vol fixar un programa polític sinó fer néixer un moviment plural o transversal, que sigui capaç d'aglutinar diverses sensibilitats i opcions que convergeixin en una aposta a favor dels drets dels occitans. Gairebé cada setmana el manifest és presentat en alguna ciutat o poble de la immensa geografia occitana.

El text del manifest recorda que l'occitanisme és un fenomen polític que cerca trobar "respostes a les preocupacions socials, econòmiques, ecològiques i culturals" de la gent que viu en un determinat territori, a Occitània concretament. L'occitanisme es tradueix en reivindicacions específiques, inspirades en la llengua i cultura pròpies d'Occitània. A la llum d'aquesta especificitat, "contesta la uniformització dels comportaments, de les cultures i de les llengües. La uniformització no és el camí obligatori per a arribar a fer una societat harmoniosa. Al contrari. La diversitat de les cultures, conreada i volguda, és el millor mur contra la intolerància. La uniformització [...] és el resultat d'una opció de societat" que acaba empobrint-la. "És producte d'una concepció no igualitària de les cultures, dels pobles i dels individus. Origina frustracions i participa, així, al naixement de fenòmens comunitaristes perillosos".

Certament -afirma el manifest- l'objectiu de l'occitanisme és polític, en el sentit ampli de la paraula. Té una història i la seva expressió ha pres diferents formes, però sempre la "qüestió de la identitat lingüística li ha donat el sentit". "La reafirmació que la llengua i la cultura occitanes participen a la diversitat cultural i lingüística del món de demà és ara un dels eixos que defineixen l'acció de l'occitanisme".

Una de les característiques d'Occitània és -segons el manifest- la de ser un un territori de pas: la immigració i l'emigració són, històricament, una constant. L'occitanisme s'ofereix per a ser la millor expressió de la cohesió i de l'acolliment d'una societat en moviment i heterogènia. És una crida a construir una identitat comuna, democratitzadora, davant tants factors destructius de l'espai occità (que afecten des la natura excessivament explotada a la urbanització desenfrenada).

L'occitanisme, continua el text, aposta per a la construcció d'una Europa federal en què la solució dels grans problemes del nostre segle (energia, escalfament climàtic, recursos d'aigua, protecció de la biodiversitat i de la qualitat del medi ambient...) parteixi de les col·lectivitats territorials i no d'uns centralismes incapaços de gestionar-los.

Els últims paràgrafs del manifest posen de relleu que la defensa de la llengua i la cultura occitanes és un objectiu que té en compte que la diversitat és necessària per al desenvolupament equilibrat de la societat humana. La uniformització posa fre a la recerca de solucions noves al desenvolupament humà, adaptat a cada territori i a cada situació. La diversitat, també de les llengües i cultures, alimenta la democràcia.

El respecte a la diversitat es manifesta, igualment, en l'economia. Occitània, diu el document, avui està a la mercè del centralisme francès i, per això, està pensada, per exemple pel que fa als transports, de nord a sud i no d'est a oest, d'acord amb les necessitats econòmiques del seu conjunt. El mateix passa en el camp dels mitjans de comunicació i en els criteris que condicionen el creixement basat en les lleis del mercat i del consum tendents a marginar allò que se'n diu la perifèria. Cal desenvolupar-se mitjançant, en primer lloc, la utilització dels propis recursos i respectant la diversitat biològica, lingüística i cultural.

El manifest conclou dient que "tenint en compte els esmentats elements, l'occitanisme s'ha d'organitzar en tant que força de proposició política. Ha de considerar que la gestió quotidiana dels afers públics és una responsabilitat de tothom i no solament de les organitzacions reconegudes com a legítimes pel centre. En conseqüència, l'occitanisme considera necessària l'existència de forces polítiques que es proclamin així, occitanes, tot treballant unides a partir dels principis anunciats en aquest manifest o, almenys, treballant de manera convergent, a fi que els esmentats elements siguin la base del debat polític a tot el territori occità".

A través de conferències i trobades, en què la discussió precedeix l'oferta de signar-lo, el manifest està arribant arreu. El nombre de signataris, que van des de personalitats conegudes a gent del carrer, va creixent. Poc abans de les eleccions del 2014 es donarà a conèixer la llista dels adherits.