El diari francès Le Monde publicava el cap de setmana una entrevista amb el primer ministre serbi, Ivica Dacic (imatge esquerra), en la qual aquest confessava que les converses per a l'ingrés del seu país a la Unió Europea es troben bloquejades. Més encara, admetia que, vistes les respostes rebudes fins ara de les institucions europees, Sèrbia es considerava "un pària europeu".

L'entrevista era publicada pocs dies després de la reunió fracassada en què el govern serbi va anunciar als representants europeus i kosovars que no acceptava la solució proposada per Burssel·les per a la situació dels serbis del nord de Kosovo (vegeu mapa). Segons va explicar ahir mateix el govern de Sèrbia en el seu lloc web, Dacic pensa que la proposta europea no garantia la "seguretat completa, la supervivència i la protecció dels drets humans" dels serbokosovars.

I és que Belgrad, d'entrada, acceptava que els municipis de majoria sèrbia de Kosovo restessin dins de les estructures de govern kosovars, sempre i quan tinguessin una amplíssima autonomia, amb competències com educació, cultura, afers interiors i justícia.

El govern serbi, però, considera que això no quedava garantit en la proposta europea. El president serbi, Tomislav Nikolic,ha estat més dur que Dacic, i ha dit que la UE estava intentant "imposar" una solució que pretenia "abolir els serbis" del nord de Kosovo.

Dacic creu que Europa i Kosovo són massa inflexibles

En l'entrevista a què fèiem referència, Dacic lamentava que la independència de Kosovo sigui un obstacle tan important. Kosovo, deia ell, tampoc no satisfà exigències que la mateixa UE imposa perquè no accepta l'autonomia de les zones on els serbis són majoria. El primer ministre insisteix sobre aquest punt tot insinuant que en el cas d'arribar a un acord, de manera que Kosovo acceptés de donar una autonomia a la minoria sèrbia, s'obririen portes al reconeixement de facto (però mai de jure) d'un Kosovo sobirà per part de Sèrbia.

Per Dacic, caldria "integrar els serbis en el sistema de Pristina", la capital de Kosovo. En canvi, "les proposicions de Kosovo" pel que fa a la comunitat sèrbia "són humiliants, inacceptables, inaplicables". "La comunitat internacional ha dit fins ara que no hi hauria partició de Kosovo, que el màxim possible per als serbis seria una àmplia autonomia al nord. Fins avui, però, "no s'ofereix cap autonomia" digne d'aquest nom. Tot el que Kosovo està disposada a concedir als serbis és inferior a les competències que tenen, per exemple, "els ajuntaments francesos".

En fi, Dacid diu que Belgrad no pot admetre les proposicions procedents de les autoritats de Kosovo i dels seus aliats perquè deixen els serbis marginats. "Però tampoc no podem refusar-les perquè estan directament lligades a la nostra integració europea".

Dacic acaba insistint en la sensació que comparteixen molts serbis: No tenim cap mà per a donar-nos suport", a diferència dels kosovars, que tenen "els Estats Units i la Unió Europea. Estem sols". I recorda: "Fa set segles vam defensar Europa contra els turcs. I ara aquesta mateixa Europa ens abandona. Sèrbia és un pària europeu. Cal que això canviï".

Un estira-i-arronsa amb Brussel·les enmig

Des del febrer de 2012 Sèrbia té l'estatut de candidat oficial a la Unió Europea, malgrat que no hagi reconegut la independència de Kosovo. Un fet, però, que segons les parts no podia quedar aparcat o en un impàs. S'havia de materialitzar amb la clara decisió de continuar el diàleg entre Sèrbia i el Kosovo. Amb alts i baixos, el diàleg s'ha donat. De moment, sense reconèixer la independència de Kosovo, Sèrbia ha acceptat ja que la república de majoria albanesa participi a les conferències que afecten el conjunt dels països dels Balcans. (www.lefigaro.fr/international/2012/03/01).

En aquest trencaclosques polític, Belgrad ho té difícil per a maniobrar a Kosovo sense la UE, que li exigeix que accepti la decisió kosovoar de constituir-se en estat i d'ingressar a la Unió. En aquest cas, la minoria sèrbia de Kosovo hauria de ser respectada com a condició sine qua non de la seva adhesió a la UE, tal com estipulen les seves normes i condicions -i tal com s'exigeix a Turquia, per exemple.