Notícia

Partits i entitats demanen la reunificació i l'autonomia de Bretanya i l'oficialització del bretó

El manifest més recent del bretonisme crida a la unitat de totes les forces vives del país per a avançar cap a un nou escenari d'autogovern · El text reclama respostes "positives i concretes" del govern francès, entre les quals la ratificació de la Carta Europea de les Llengües

El bretonisme intenta donar un nou impuls a la reunificació de Bretanya mitjançant un nou manifest que lliga la recuperació de la integritat territorial del país amb millores democràtiques i lingüístiques. A la reivindicació habitual del nacionalisme bretó (reunificar el departament del Loira Atlàntic, ara oficialment a la regió del País del Loira, amb la resta de Bretanya, vegeu mapa) se sumen ara dues fortes demandes politicoadministratives: d'una banda, el manifest bretonista demana convertir la Bretanya en una única col·lectivitat territorial, i proposa que aquesta col·lectivitat tingui un parlament propi a partir d'un estatut particular (semblant al que té Còrsega).

El manifest, que s'adreça directament al president de la República, François Hollande, també va acompanyat de peticions en l'àmbit de la llengua. Així, el text reclama que París ratifiqui de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i acordi l'obtenció de la cooficialitat de les llengües de la Bretanya (bretó i gal·ló). El manifest també demana la creació de l'eix multimèdia bilingüe i públic (TV i ràdio).

El manifest ha estat signat pels principals partits d'obediència bretona (la Unió Democràtica Bretona, el Partit Bretó, el Moviment Bretanya Progrés i Breizhistance), per la secció bretona d'Europa Ecologia Els Verds, per entitats en defensa de la llengua (Ai'ta, Kevre Breizh) i per associacions a favor de la reunificació (Bretanya Reunida, 44=Breizh).

Després que el manifest fos llançat, també s'hi han sumat les escoles Diwan.

Un nou graó en la reivindicació bretona

Es tracta d'una iniciativa que no és nova, que fa molt de temps que diferents grups bretons intenten fer-la assumir per la població bretona i pel govern francès (com ja n'hem referit en articles anteriors, com ara aquest o aquest altre). Tanmateix, la manera d'articular ara la qüestió amb altres reivindicacions fa que la iniciativa tingui més consistència. El manifest que l'acompanya insisteix en afirmar que les reformes estructurals de Bretanya són urgents. El govern francès, diu el text, té a les seves mans solucions "positives i concretes" a partir de les propostes del manifest.

Totes les forces de Bretanya, "excepte les d'extrema dreta", són convidades a "fer-se seva aquesta plataforma comuna", diu el document, que anima les organitzacions bretones "a mobilitzar-se per a exigir al govern" que actuï a favor dels drets de Bretanya.

La plataforma té present que les darreres setmanes, un bon nombre de diputats u senadors, han actuat per a empènyer el procés de reunificació de la Bretanya i per a la ratificació de la Carta. Té present també que el Consell de la Bretanya administrativa ha participat en el debat sobre la descentralització a França.

Més informació: