El moviment basc a Iparralde prepara una manifestació -que desitja que sigui massiva- per al proper 1 de juny a Baiona. L'objectiu, que París escolti clarament la veu dels bascos del nord a favor d'una col·lectivitat territorial pròpia -figura prevista a la Constitució francesa- que pugui assumir les competències que actualment gestiona el departament dels Pirineus Atlàntics i la regió d'Aquitània.

La marxa ha estat convocada per al voltant de 500 agents socials del País Basc del Nord, entre els quals es troben càrrecs electes del principals partits (tant d'obediència basca com francesa), líders sindicals, empresaris i institucions del país. Entre aquestes, el Consell d'Electes del País Basc, el Consell de Desenvolupament del País Basc, la Coordinació Territorial del País Basc, el Biltzar (agrupament de municipis) i la Cambra de Comerç i d'Indústria.

Els agents socials han elaborat un document,el "Manifest dels 500", en què reclamen "una institució pròpia" perquè Iparralde "pugui desenvolupar les seves pròpies polítiques públiques". El text concreta les àrees en què la nova col·lectivitat territorial hauria de tenir competències: habitatge, transport, agricultura, turisme, desenvolupament econòmic, cultura, llengua i cooperació transfronterera.

La plataforma ciutadana Batera també dóna suport a la mobilització. La seva portaveu, Martine Bisauta, va dir a la presentació del manifest que "les veus" dels bascos "han d'arribar a París", recull el diari Sud Ouest. Bisauta va subratllar la importància d'una mobilització massiva el proper 1 de juny: "Hem de ser milers. Serem milers", va dir.

Una opció descartada pel ministre de l'Interior

La reclamació d'una col·lectivitat territorial per al País Basc del Nord s'inscriu en el procés de descentralització que el president de la República Francesa, François Hollande, va comprometre's a dur a terme en la legislatura actual. Els representants polítics bascos ho van aprofitar des del primer moment per reivindicar un estatut propi per a Iparralde. Però el ministre de l'Interior, Manuel Valls, va llançar-los un gerro d'aigua freda el passat octubre, quan, en una entrevista al rotatiu madrileny El País, declarava que no hi hauria "un País Basc francès en la pròxima llei de descentralització" perquè París "no vol obrir aquest debat".