El nou president de la Polinèsia Francesa, Gaston Flosse (imatge esquerra, fotografia de Jérôme Gallecier) ha demanat permís al president francès François Hollande per a adreçar-se oficialment a l'Assemblea General de les Nacions Unides per tal d'aturar la petició de descolonització que va presentar l'any passat el fins ara president polinesi, Oscar Temaru. És probable que aquesta sigui la primera decisió que prendrà la nova Assemblea de la Polinèsia, renovada després de la segona volta de les eleccions de diumenge, que han canviat profundament la correlació de forces.

El partit de Temaru, la independentista Unió per a la Democràcia (UPLD) ha perdut el poder, en conservar tan sols 11 dels 57 escons de la cambra polinèsia. L'autonomista Tahoera'a Huiraatira, de Gaston Flosse, és la gran guanyadora dels comicis, en sumar 38 escons, cosa que li atorga una còmoda majoria absoluta. El tercer partit amb representació a l'Assemblea serà l'autonomista Ti'a Porinetia, amb 8 escons.

A la primera volta, celebrada fa tres diumenges, ja es va veure clar que els autonomistes aconseguirien una victòria molt còmoda davant de l'ensorrament dels independentistes.

Serà la cinquena vegada que Flosse és president de la Polinèsia. Els diaris i analistes locals estan d'acord a assenyalar que Temaru ha pagat un preu molt alt per la crisi econòmica profunda que pateix la Polinèsia, amb índexs d'atur molt elevats.

No a reingressar a la llista de territoris no autònoms

Opositor a la independència, Flosse demanarà a l'Assemblea General de les Nacions Unides que no prengui en consideració la petició de descolonització que va presentar Temaru l'any passat. Temaru volia que la Polinèsia fos reinscrita a la llista de les Nacions Unides de territoris no autònoms. D'aquesta manera, pensa Temaru, seria més fàcil poder convocar un referèndum d'independència en aquesta dependència francesa.

Però el senador polinesi al Senat Francès Richard Tuiheava diu que la petició ja està a l'agenda de l'ONU i que per tant, no es pot cancel·lar. Encara més, Tuiheava considera que el debat sobre la petició podria començar la setmana vinent i afirma que els els polinesis tenen el suport de les potències regionals, Austràlia i Nova Zelanda.