El nombre de persones que es declaren membres d'un poble autòcton del Canadà ha crescut fins a situar-se en l'1,4 milions, cosa que suposa el 4,3% de la població total del país, una taxa superior a la del 3,8% que mostrava el cens de 2006. És una de les dades més destacades que conté l'Enquesta Nacional de les Llars (ENL), elaborada el 2011 per l'institut estadístic canadenc i els primers resultats de la qual s'han donat a conèixer ara. L'estudi també conclou que l'arribada constant d'immigrants està diversificant els orígens de la població del Canadà.

Pel que fa als autòctons, es consideren tres grans grups: els que pertanyen a les anomenades Primeres Nacions, els inuits i els métis (grup ètnic reconegut oficialment, amb una cultura pròpia i singular, i format pel mestissatge d'autòctons i de colons francesos i britànics als segles XVIII i XIX). 851.000 autòctons han dit ser membres únicament de les Primeres Nacions, mentre que 451.000 s'han declarat únicament métis i 59.000, únicament inuits. 11.400 persones han declarat més d'una identitat autòctona.

Aquestes xifres, però, no tenen un reflex directe en el nombre de persones que parlen les llengües autòctones pròpies d'aquests grups. Només 240.000 persones, el 17% dels autòctons, van declarar que eren capaces de parlar alguna de les seves llengües. No obstant això, hi ha diferències marcades depenent del grup: el 63,7% dels inuits van dir que parlaven un idioma autòcton (sobretot l'inuktitut), xifra que baixava al 22,4% dels membres de les Primeres Nacions i que s'ensorrava fins al 2,5% en el cas dels métis.

Més immigrants al Canadà

Una altra dada rellevant de l'ENL és la relativa a la població canadenca que havia nascut a l'estranger. El Canadà es consolida encara més com a país d'atracció: el 20,6% de la seva població va declarar haver nascut fora de les fronteres canadenques. Al cens de 2006, eren el 19,8%. Entre els nous immigrants, el 56,9% provenien del continent asiàtic, seguits molt de lluny pels europeus, amb el 13,7%. però l'enquesta també mostrava que, proporcionalment, havien augmentat les arribades des de la resta del continent americà i des d'Àfrica.

Anglès i francès continuen ocupant un lloc preeminent

L'ENL també fa un retrat del domini de les llengües per part de la població canadenca. Les dues oficials del país, l'anglès i el francès, continuen sent les més parlades, amb diferència. El 50,4% de la població afirma ser monolingüe anglesa, i l'11,5%, monolingüe francesa. El 13,3% diu que sap parlar totes dues llengües, i un altre 4,3% assegura que parla anglès, francès i almenys una altre idioma.

La premsa quebequesa s'ha fixat en les dades lingüístiques referides al Quebec. Una de les xifres que ha estat subratllada és el fet que un de cada cinc immigrants residents en aquesta nació sense estat francòfona sigui incapaç de parlar en francès. Però malgrat això, el responsable de la secció lingüística de l'institut estadístic del Canadà, Jean-Pierre Corbeil, destaca que el francès ha anat avançant progressivament entre la població immigrant del Canadà. Segons les seves dades, el 1996 només eren el 46% els immigrants al Quebec que aprenien el francès abans que l'anglès. Ara, quinze anys més tard, la xifra arriba al 58%.

L'institut estadístic ha advertit que, en fer qualsevol comparació, cal tenir en compte que les dades de 2011 provenen de l'ENL, que ha recollit les dades d'aproximadament un terç de les llars canadenques. És una mostra estadística enorme i força fiable, però cal recordar que les dades anteriors a aquestes provenen dels censos, que abastaven la totalitat de la població.