Notícia

Les llengües minoritzades de la República Francesa demanen "asil cultural" a la UNESCO

L'acció simbòlica vol cridar l'atenció sobre l'encallament de les mesures anunciades en campanya per Hollande a favor d'idiomes com el català, el basc o el bretó · El govern francès prepara una llei educativa que no té en consideració aquestes llengües · La ratificació de la Carta Europea de les Llengües no arriba

Les entitats en defensa de les llengües minoritzades de la República Francesa demanaran demà dia 15, davant de la seu de la UNESCO, "asil cultural" davant de la "discriminació lingüística sistemàtica" que pateixen els seus parlants. Serà una acció simbòlica davant de la seu de l'organisme internacional a París, un dia després que el Senat comenci la revisió de la Llei de refundació de l'escola. Les entitats a favor de la diversitat lingüística estan molt molestes perquè aquesta llei, consideren, passa completament per alt l'existència de les llengües pròpies fora del francès, i no en preveu una posició important dins del sistema educatiu.

La convocatòria està convocada per entitats a favor del català, occità, basc, bretó, alemany, cors, així com de les llengües pròpies de la Guaiana i de les varietats lingüístiques d'oïl.

Més enllà de la Llei de refundació de l'escola, les organitzacions a favor d'aquests idiomes estan decebudes amb el govern francès i amb el president François Hollande. I és que Hollande es va comprometre, durant la campanya electoral, a ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRM), un instrument legal del Consell d'Europa que obriria la porta a l'obtenció d'una sèrie de drets lingüístics per part dels parlants dels idiomes minoritzats. Però un cop arribat al poder, Hollande no ha complert la seva promesa.

El passat desembre, un informe de la Comissió de Lleis Constitucionals apuntava que la CELRM no es podria ratificar si abans França no canviava la seva Constitució. I el passat febrer, president de l'Assemblea Nacional francesa, Claude Bartolone, reconeixia que els socialistes no tenien prou força com per poder canviar la Constitució, amb la qual cosa la ratificació de la Carta quedava en l'aire.