Notícia

L'ONU reinscriu la Polinèsia a la llista de territoris no descolonitzats i França l'acusa d'"ingerència flagrant"

La decisió de l'Assemblea General obre la porta, en teoria, a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació en aquest país d'ultramar francès · Altres dossiers similars fa dècades que es troben congelats · L'actual govern polinesi, autonomista, contrari a la resolució de l'ONU

Cop de teatre a l'Assemblea General de les Nacions Unides divendres passat, quan la Polinèsia Francesa va ser reinscrita a la llista de territoris no descolonitzats. La reinscripció ha estat acceptada després que el cas fos presentat per diversos estats de la regió (Illes Salomó, Nauru, Tuvalu, Samoa i Timor Oriental) i, en teoria i de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides, obre la porta a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a la Polinèsia.

La reinscripció havia estat demanda per l'anterior president polinesi, l'independentista Oscar Temaru, que hi veia una vida per aconseguir convocar un referèndum on els illencs poguessin triar de constituir-se en estat independent. Actualment, la Polinèsia és oficialment un "país d'ultramar" (territori autònom) de la República Francesa, amb el seu propi govern i cambra legislativa.

Però la reacció del govern francès no s'ha fet esperar. En un comunicat, el ministeri d'Afers Estrangers ha qualificat la resolució de l'ONU d'"ingerència flagrant" en els afers interns de França i de la Polinèsia i ha dit que França està "decidida a continuar, amb el govern de la Polinèsia Francesa, a promoure el desenvolupament polític, econòmic i social" del territori. Segons el ministeri, els polinesis van fer una "elecció democràtica" a favor de l'autonomia a les eleccions d'aquest mateix mes, on Temaru, precisament, va patir una forta derrota, que els analistes, però, vinculen a la mala situació econòmica de la Polinèsia. El govern actual de la Polinèsia, amb Gaston Flosse al capdavant, és contrari a la decisió de l'ONU.

El mateix Temaru, però, ha dit que no es poden barrejar unes eleccions concretes a l'Assemblea de la Polinèsia amb un referèndum d'autodeterminació. L'expresident també ha plantejat que, quan se celebri el referèndum, s'hauria de revisar si els nouvinguts francesos a la Polinèsia haurien de poder votar o no.

Una llista peculiar

La llista de territoris no descolonitzats és mantinguda per l'ONU des de la seva fundació. La Polinèsia en va ser esborrada el 1947. Actualment, a la llista hi ha 16 territoris (ara, amb la Polinèsia, n'hi haurà 17), alguns dels quals tenen un alt grau d'autogovern (Gibraltar, per exemple) mentre que d'altres continuen sota ocupació militar estrangera (cas del Sàhara Occidental). Aquesta disparitat entre els casos fa que els crítics amb la llista en qüestionin la seva utilitat, sobretot si es té en compte que alguns dels dossiers relatius a ella fa dècades que es discuteixen.

Els defensors, però, recorden que és un instrument legal que serveix per a pressionar els estats. França en dóna un exemple: Nova Caledònia havia estat eliminada de llista però el 1986 hi va tornar a ser inscrita. Ara el país té un acord polític que assegura la participació i la representació dels diferents grups ètnics i s'hi preveu la celebració d'un referèndum d'autodeterminació aquesta mateixa dècada.

(Imatge: banderes polinèsies i franceses / fotografia: FRED.)