Notícia

França reconeix l'ensenyament bilingüe a la nova Llei d'educació, però no hi cita el mètode immersiu

La introducció de les llengües minoritzades continuarà sent "facultativa" · El bilingüisme a l'escola ja estava recollit a la circular Bayrou de 1995 · La llei preveu l'ensenyament "de" i "en llengua regional" · Representants del Partit Occità i de la Unió Democràtica Bretona lloen la nova llei, mentre que representants bascos i bretons de l'oposició conservadora diuen que no aporta res de nou

El Parlament francès, després de dues lectures per part del Senat i dues més per part de l'Assemblea Nacional, ha aprovat el reconeixement de "l'ensenyament facultatiu" de les llengües minoritzades en la Llei de la refundació de l'escola que està debatent el legislatiu francès. Aquest ensenyament facultatiu, diu l'article 27 bis de la norma, podrà ser de dues formes: "un ensenyament de la llengua i de la cultura regionals" o bé "un ensenyament bilingüe en llengua francesa i en llengua regional".

Fins ara, l'ensenyament bilingüe francès-llengua minoritzada estava previst en la circular 95-086 de 1995, coneguda també com a circular Bayrou i que preveu la "paritat horària" entre ambdós idiomes. El canvi, per tant, és que per primer cop una llei recull l'ensenyament bilingüe.

La immersió no queda recollida al text

El diputat bretó Marc Le Fur, però, va defensar abans-d'ahir que el mètode de la immersió lingüística també fos inclòs en la llista de modalitats de l'ensenyament. Segons Le Fur, la seva omissió del text legal podria tenir efectes negatius en aquelles escoles on s'utilitza (per exemple, als centres associatius de la xarxa Bressola a la Catalunya del Nord, Seaska al País Basc del Nord o Diwan a Bretanya).

Però Yves Durand, informador de la Comissió d'Afers Culturals i de l'Educació, va replicar que el text ja estava acordat amb els senadors i que s'havia arribat a un "punt d'equilibri" que ara no convenia "fragilitzar".

Finalment, l'esmena presentada per Le Fur per tal d'incloure el mètode immersiu a la llei va ser rebutjada.

Divisió d'opinions: "victòria col·lectiva" o "cap avanç concret"

Tot amb tot, els diputats i els consellers regionals provinents de territoris amb llengües minoritzades han opinat de forma ben diferent sobre la importància del reconeixement concret que fa la nova llei. Per a David Grosclaude, conseller regional d'Aquitània pel Partit Occità, la llei és "històrica" i una "victòria col·lectiva". "La llei és clara i els pares podran demanar que s'apliqui", diu el líder occità.

El diputat bretó Paul Molac (Unió Democràtica Bretona) destaca que és "el primer cop" que una llei francesa reconeix l'ensenyament bilingüe. Un "avanç notable" que ho és, entre d'altres coses, perquè la norma diu que l'ensenyament de les llengües minoritzades serà "afavorit", explica Molac.

Com ja hem explicat, un altre diputat bretó, Marc Le Fur (de la conservadora Unió per a un Moviment Popular) és crític amb el redactat final perquè no s'hi inclou la immersió. "No hi ha cap avanç concret" a la llei, diu Le Fur, una opinió que comparteix el seu company de files, el basc Max Brisson, que no hi veu "progressos concrets".

Tant Le Fur com Brisson són opositors al govern de centreesquerra que ha impulsat la llei.

Molac ha replicat a Le Fur dient que la immersió, de fet, és inconstitucional a França. En aquest cas, caldria una esmena constitucional perquè el sistema fos admès a l'escola pública republicana.

Més informació: