Dues "lois de pays" (lleis aprovades per l'Assemblea de la Polinèsia Francesa) han estat declarades il·legals pel Consell d'Estat francès perquè una sessió de l'Assemblea es va fer en la llengua local, el tahitià. El Consell diu que el primer vicepresident de la Polinèsia i diversos orgadors van usar el tahitià durant el debat de les lleis, que es van aprovar el 2012 i que es referien a les pensions dels treballadors.

El Consell d'Estat argumenta que l'Estatut de la Polinèsia Francesa deixa clar que el francès és l'única llengua oficial del territori. Així, no parlar en francès en sessió parlamentària pot "posar traves a l'exercici del control de la legalitat dels textos aprovats", diu el Consell.

L'article 57 de l'Estatut diu que "el francès és la llengua oficial de la Polinèsia Francesa" i que el seu ús és obligat per a les "persones jurídiques del dret públic". El tahitià és reconegut oficialment com a "element fonamental de la identitat cultural", però el seu ús només està previst per a persones jurídiques privades i per als individus. Tal com escriu l'article, les escoles són l'única excepció, on el tahitià pot ser ensenyat com a matèria.

El diari tahitià Les Nouvellesescriu que la decisió és "inquietant", donat que a la cambra s'hi ha instal·lat un sistema de traducció simultània del tahitià al francès. El diari diu que els diputats parlen habitualment en tahitià i que els "límits" de l'ús del tahitià i del francès són "subtils". Un altre portal informatiu, Tahiti Infos, també considera que l'aplicació de les lleis per part del Consell és "molt estricta" en aquest cas, donat que el tahitià s'usa regularment a l'Assemblea polinèsia, donat que hi ha disponible un sistema de traducció simultània.

El partit independentista parla d'una "actitud neocolonial"

La Unió per a la Democràcia (UPLD), principal força independentista polinèsia, considera que el Consell d'Estat ha pres una "actitud neocolonial" contra la "identitat, història i cultura" de la Polinèsia. L'UPLD diu que la decisió "demostra" que la Polinèsia és "una colònia", i no pas "una autonomia", donat que "no té autoritat per a usar la seva pròpia llengua a les seves pròpies institucions".

(Imatge: l'edifici del Consell d'Estat, a París.)