Amb una certa solemnitat, al Memorial Ghandi de Nova Delhi s'acaben de presentar els resultats de l'últim cens lingüístic de l'Índia, obra de Ghanesh Devy, exprofessor de llengua anglesa (premi Linguapax 2011), que hi ha esmerçat quatre anys de recerca. L'autor ha arribat a la conclusió que, de les 850 llengües detectades a l'Índia, almenys 200 estan amenaçades de desaparició (particularment les que són parlades per menys de 10.000 persones).

La peculiaritat del treball d'aquest professor ha estat que la seva investigació no l'han efectuada lingüistes professionals sinó 3.000 voluntaris que han recorregut la geografia de l'Índia, durant quatre anys, tot demanant als interlocutors que si creien que els membres de la comunitat a la qual pertanyien parlaven una llengua pròpia, diferent de les dels seus veïns, en donés proves a fi de poder-ne detectar els elements per a confeccionar-ne, si calia, una gramàtica i un vocabulari propis. Quan els interlocutors no eren capaços d'oferir aquests elements, venien a dir que les seves llengües arribaven a un grau d'empobriment tan greu que es trobaven a les portes de la seva extinció.

L'erosió lingüística, font de conflictes

Una de les constatacions d'aquesta recerca és que la gran riquesa lingüística de l'Índia és fruit de les diferents maneres de relacionar-se les persones entre elles en els espais que formen els seus respectius territoris. Uns territoris que, en el cas de l'Índia, han estat tradicionalment molt lligats a la seva interpretació diferenciada per part d'una societat essencialment agrícola. En una societat així, les llengües han pogut mantenir la seva vida pròpia. S'han juxtaposat sense confondre's.

Tanmateix, l'Índia des de fa anys ha deixat de ser essencialment agrícola, les aglomeracions urbanes hi han crescut fins a l'extrem. És, particularment, en aquestes aglomeracions on l'herència de la colonització anglesa es fa més visible, sobretot en la imposició de l'idioma, l'anglès, que s'hi ha anat convertint en una llengua de substitució que ha erosionant la diversitat lingüística i ha creat una mentalitat, molt difosa, que ha trencat el valor plural de les llengües: l'anglès ha afavorit la idea que els territoris no poden limitar les llengües perquè és l'home que té el poder per a explotar-les fins on li convingui i usar l'idioma que més li faciliti aquesta tasca; en contra de la idea que l'home pertany al seu territori concret, del respecte del qual n'extreu la seva pròpia visió del món, amb una llengua corresponent amb què l'interpreta.

L'Estat indi, per més plural que es presenti, de fet demostra, segons l'esmentat estudi, una mena d'apatia envers les altres llengües que no ajuda gens a afavorir la diversitat lingüística., per més que hagi escollit unes quantes llengües (23, amb l'hindi al capdamunt) com a llengües oficials (juntament amb l'anglès). Ni d'aquesta manera, però, l'Estat indi no arriba a ser prou fidel al pluralisme lingüístic, ja que dóna facilitats a l'aprenentatge d'aquestes llengües en detriment d'altres que no gaudeixen d'un reconeixement institucional semblant.

El treball de Ghanesh Devy és, en definitiva, un clam per a salvar les llengües en perill d'Índia. Una crida significativa, subratllava el ministre de Cultura, Xadresh Kumari Katox, en l'acte de presentació de l'esmentat estudi, el 5 de setembre, al Memorial Ghandi.

Serà suficient aquest estudi per a suscitar la necessària "reconciliació" lingüisitca? S'ho preguntava el corresponsal de Le Monde, Lulien Bouissou.