Notícia

A la recerca de professors de i en llengua bretona a les escoles Diwan

El principal sindicat dels centres immersius denuncia que no hi ha mitjans per a trobar i pagar professors i critica la gestió de la direcció · Dos centres han hagut de tancar aquest inici de curs · Pals a les rodes per part de l'administració francesa

Les escoles Diwan, especialitzades en l'ensenyament del bretó i en bretó, comencen el nou curs amb un dèficit notable de professors, segons ha denunciat la CGT-SNEIP, el sindicat que té més adherits entre el personal. A través del seu portaveu, Bertand Deléon, el sindicat apunta que es tracta d'un dèficit motivat per una sèrie de causes, entre les quals la crisi econòmica que està afectant l'ensenyament en general, amb la consegüent manca de mitjans per a pagar dignament els professors d'unes escoles com les Diwan, considerades per l'Estat de segona categoria, l'acomiadament més o menys forçós de molts d'ells en acabar-se el curs 2012-2013, i certes deficiències en la direcció i la gestió d'aquestes mateixes escoles que dificulten contractar nous professors.

Davant d'aquesta situació el sindicat va difondre el dia 2 un comunicat de cerca de "professors de reemplaçament per a l'any 2013-2014 a tota la Bretanya (5 departaments) i a París [...]. CGT-SNEIP defensarà les persones contactades a fi que puguin tenir contractes decents". El mateix sindicat convida els assalariats dels centres escolars a unir-se per a reorganitzar Diwan, "per a fer sentir el parer i les necessitats dels professionals".

A aquest comunicat s'afegeix la notícia del tancament de dues escoles Diwan, les de Pornizh (Pornic) i Saveneg (Savenay), precisament pel fet de no haver pogut trobar professors que puguin fer les classes en bretó. Un fet que ha provocat un malestar profund entre els pares i mares d'alumnes.

Un projecte en expansió permanent

Les escoles Diwan van ser creades el 1976 des de la militància per la llengua bretona. A partir del primer centre -amb cinc alumnes a Lambaol-Gwitalmeze (Lampaul-Ploudalmézeau)-, Diwan s'ha anat expandint per les terres bretones i París. Avui compta amb 41 escoles que van des de pàrvuls fins als diversos nivells de secundària. Les inscripcions per al curs 2013-2014 pugen a prop de 4.000, o sigui més del 40% del nombre d'alumnes que segueixen l'ensenyament bilingüe a les escoles públiques i privades (catòliques).

Les escoles Diwan continuen sent associatives, lliures i gratuïtes. Tenen l'estatut de servei públic, gràcies a un contracte amb l'Estat. Són subvencionades per les col·lectivitats locals i territorials (ajuntaments, departaments i regió) i per dons provinents de particulars.

Però les crítiques del sindicat CGT-SNEIP van en la mateixa línia del que apunten a aquest diari fonts del mateix professorat de Diwan: la manca de recursos hi ha generat un mal endèmic que provoca que, en ocasions, no es pugui assolir el nivell de qualitat en l'ensenyament que els professors desitjarien per a aquests centres.

Això, però, no ha impedit que el liceu Diwan de Carhaix -segons un estudi de Le Figaro- hagi estat el millor de França el 2012, si es consideren els resultats dels exàmens finals, abans de l'ingrés a la universitat, de totes les escoles de la República Francesa. Un reconeixement que posa fre a les crítiques que els jacobins francesos fan a les escoles Diwan per ser "nacionalistes bretones", favorables a una única normativa unificada, i supeditades a la immersió lingüística en bretó.

El sistema educatiu francès dificulta l'enfortiment de Diwan

Les mancances de mitjans i de bones condicions per a l'ensenyament del bretó depèn també del sistema d'educació que impera dins la República Francesa, que posa contínuament pals a les rodes a la represa de les anomenades llengües regionals. Aquest fet és, particularment, constatable a Bretanya on, malgrat tot, puja any rere any el nombre d'estudiants de i en llengua bretona.

Fonts de Diwan coneixedores de la situació apunten que, d'altra banda, existeix una crisi interna entre els directius de les escoles Diwan. Un sector que ja té un pes remarcable, advoca perquè es doni més èmfasi a la necessitat de formar professors de i en llengua bretona que estiguin a l'altura de les exigències pedagògiques actuals en el camp de l'ensenyament. Són encara massa pocs els professors que tinguin una llicència d'Estat per a l'ensenyament bilingüe. En definitiva, l'esmentat sector insisteix en dir que per a la qualitat de l'escola no n'hi ha prou amb mestres que sàpiguen la llengua, ni que sigui prescindint dels títols acadèmics superiors, com és el cas de la majoria dels qui ensenyen a les escoles Diwan. Només amb aquests títols, afirmen, Diwan podria esdevenir prou atractiu per a augmentar el nombre de candidats a exercir un ensenyament equiparable al de les escoles públiques de la República Francesa.

Fins ara han fracassat els intents d'equiparar les escoles Diwan a les escoles de caràcter públic de l'Estat, amb el que suposaria, entre altres avantatges, d'estabilitat pel fet d'entrar a formar part dels pressupostos generals del govern central. Un dels problemes que invoca el Ministeri d'Educació per a impedir aquest salt, és que Diwan segueix mètodes que porten a la immersió lingüística, contraris a les disposicions legals existents que consideren el francès com a única llengua de la República.

Els bons resultats de la immersió lingüística fan que alguns sectors de la direcció de les escoles Diwan prefereixin seguir endavant, malgrat la impossibilitat de situar-les en la categoria de l'ensenyament públic. Altres sectors opinen que es podrien trobar noves fórmules de compromís per tal de superar un estatus que situa Diwan a un nivell "inferior" respecte al que tenen les escoles dependents del Ministeri d'Educació. La discussió està servida.
Mentrestant les escoles Diwan que es van creant han de sobreviure, durant cinc anys (d'acord amb les lleis vigents) sense cap subvenció de les col·lectivitats locals i territorials. Una condició insuportable, si no per la generositat que demostren molts militants particulars, avui tocats, però, per la crisi econòmica que afecta el conjunt de la societat francesa. Una altra crisi que s'afegeix a la mateixa crisi de creixement.