Amb la solemnitat de les grans ocasions i rodejat del seu equip de govern, el primer ministre de Turquia, Recep Tayyip Erdogan (imatge), ha anunciat una sèrie de reformes destinades a apaivagar, entre altres, les reivindicacions dels kurds. Pel que fa als kurds, les mesures es concretaven en el permís, fins ara denegat, d'ensenyar "les llengües i dialectes" a les escoles privades (no a les públiques), sense prejudici de l'ensenyament obligatori del turc arreu. Se sobreentenia que en expressar-se així, el primer ministre volia dir que també es podia ensenyar la llengua kurda, mai reconeguda institucionalment amb aquest nom.

A més, el primer ministre treia l'obligació que els alumnes diguin, abans de començar les classes, l'afirmació "jo sóc turc". Una manera d'obrir les portes a l'acceptació que a Turquia poden haver-hi també altres identitats, per exemple la kurda (és de suposar).

D'altra banda, les reformes es referien a la facultat dels partits pertanyents a les minories (als kurds també, se suposa) de presentar-se a les eleccions i de fer propaganda a favor seu, amb la pròpia llengua, fins i tot fora dels períodes electorals. Erdogan també s'ha mostrat obert a abaixar el llindar exigit del 10% al 5% de tot l'electorat del conjunt de Turquia per a obtenir un escó al Parlament. Això, però, no ho ha volgut confirmar el primer ministre, qui ha apuntat que el llindar podria romandre tal com està ara. Abaixar-lo permetrà a formacions petites (entre elles les kurdes, se suposa) de poder-se presentar amb les seves pròpies sigles -ara ho han de fer com a independents.

Finalment, Erdogan anunciava que les localitats, districtes i províncies de l'est de Turquia (se suposa del Kurdistan) podran reprendre els noms originals (kurds, se suposa) fins ara turquitzats, seguint la grafia pròpia (kurda, se suposa) diversa de la turca en algunes lletres.

Per bé que el primer ministre prometia que "aquest paquet de mesures no serà l'última de les reformes", la reacció dels dirigents kurds ha estat d'insatisfacció. Fins a punt de preguntar-se si allò que busca Erdogan és, sota la capa de mostrar-se liberal o més permissiu envers els kurds (sense anomenar-los amb aquest terme, que és com un tabú), guanyar punts per a presentar-se davant el món en tant que líder democràtic i, per tant, no autoritari com molts el qualifiquen, particularment després de la dura repressió contra els manifestants de la plaça Taksim d'Istambul, durant els mesos de juny i juliol. Seria, per a ell, la prova que fa passos endavant, en la bona direcció, perquè s'obrin més els camins que duen a l'entrada de Turquia dintre de la Unió Europea, molt exigent, si més no en teoria, en tot el que es refereix al respecte als drets humans, comprenent-hi els de les anomenades minories.

Reaccions kurdes

En tot cas, les promeses d'Erdogan han estat rebudes amb una actitud plena de reticències per part, entre altres, del principal partit kurd ja legal i amb presència al Parlament de Turquia (el Partit per a la Pau i la Democràcia, BDP). En boca d'una de les seves líders, Gültan Kisanak, les paraules d'Erdogan són decebedores pel que fa a les expectatives dels kurds: no posen punt final al bloqueig que hi ha en el procés de pau (entre el PKK i l'estat, en primer lloc) ni diuen res sobre la llei vigent sobre el terrorisme, tan restrictiva que comporta la detenció sense parar de militants kurds que no tenen res de violents. Les mesures del primer ministre no acaben amb les restriccions posades a la llibertat d'expressió que té tants periodistes marginats o detinguts, entre els quals molts kurds. L'ensenyament de la llengua només pot fer-se a les escoles privades, molt cares i difícilment accessibles per a la majoria dels kurds. En definitiva, el paquet de mesures no reconeix de cap manera l'existència del poble kurd ni, en conseqüència, la seva identitat nacional.

L'escepticisme és la nota dominant en les files kurdes: "Certament la 'sorpresa' promesa pel primer ministre Erdogan resulta ser tan inexistent com el contingut de tan escaïnat 'paquet democratitzador' que ha presentat", escrivia Nucan Cudi a Firat News, l'agència de notícies kurda propera al PKK.