Notícia

París veu camp per a pactar una 'tercera via' que eviti el referèndum d'independència de Nova Caledònia

Després de visitar l'arxipèlag oceànic, tres diputats de l'Assemblea Nacional francesa veuen possible que unionistes i independentistes pactin “una via consensual nova” que renovi l'estatus del país dins de la República Francesa · Els tres informadors entenen que “tots dos camps” haurien de fer “concessions”

S'acumulen els indicis que França està prenent en consideració, molt seriosament, l'opció de no celebrar el referèndum d'independència de Nova Caledònia. Segons el que estipulen els Acords de Nouméa (1998), la votació s'hauria de fer en algun moment entre l'any vinent i el 2018. Però tres diputats francesos enviats al territori oceànic per a explorar-ne la situació van dir ahir que hi ha espai per a assolir "un nou consens" entre independentistes i unionistes i evitar, així, el referèndum. Una visió que se suma a l'expressada el mes passat pel ministre d'Ultramar, Victorin Laurel, que també va obrir la porta a una tercera via per al futur de Nova Caledònia.

Els tres diputats (els socialistes Jean-Jacques Urvoas i René Dosière i el conservador Dominique Bussereau) han presentat un informe davant de la Comissió de Lleis de l'Assemblea Nacional francesa després d'haver retornat de Nova Caledònia. Els diputats diuen que, després de visitar la societat neocaledoniana, tenen la "convicció profunda" que "és possible" definir "una via consensual nova" i que "permeti, demà, la continuació del destí comú". Comú, s'entén, entre Nova Caledònia i França. Urvoas, Dosière i Bussereau afegeixen que ara convindria que "tots dos camps fessin concessions".

Aquesta recerca del "consens", segons els tres informadors, podria ser una via per a evitar que es reproduïssin les antigues "tensions" entre independentistes i unionistes, molt especialment el conflicte violent que va desenvolupar-se entre 1984 i 1988.

Una col·lectivitat autònoma dins de la República Francesa

A partir dels Acords de Nouméa, París ha anat transferint algunes competències al Congrés de Nova Caledònia, l'assemblea representativa dels neocaledonians i on, fins avui, els partits unionistes sempre han tingut majoria. El Congrés pot aprovar lleis -una novetat al si de la República Francesa, que fins el 1998 mai no havia admès que cap altre ens fora de l'Assemblea Nacional tingués capacitat legislativa- en diverses matèries, entre les quals fiscalitat, mineria i treball.

Les darreres eleccions neocaledonianes, el 2009, van atorgar 35 escons als unionistes i 19 als independentistes, amb unes diferències territorials enormes: a la província del Sud (la més poblada) la gran majoria dels diputats van ser per als partits unionistes, mentre que, a l'inrevés, a les províncies del Nord i de les Illes de la Lleialtat, gairebé tots els escons van anar a parar a les forces independentistes.

Més informació: