L'èxit que va tenir, fa un mes, l'eurodiputat cors François Alfonsi en rebre el suport de la majoria dels altres eurodiputats a la seva proposta de comprometre's més en la defensa les llengües minoritzades d'Europa, va tenir les seves ombres: el 50% dels 26 vots desfavorables procedien dels eurodiputats francesos (que representen el 10% del Parlament Europeu). Els tres eurodiputats del Front Nacional (FN) francès -entre els quals Jean-Marie Le Pen i la seva filla Marine- es van distingir pel seu vot contrari.

Aquesta posició del FN torna a l'ordre del dia, però ara amb un altre accent: les enquestes més recents indiquen que el partit antiimmigració podria aconseguir la majoria dels eurodiputats francesos al Parlament Europeu en les eleccions de maig de 2014. La pujada espectacular del Front Nacional aniria de bracet amb el també ascens previsible de vots en partits afins d'altres estats membres de la Unió Europea.

L'animositat del FN -com també dels seus col·legues europeus- envers les llengües minoritzades és prou coneguda des de l'època en què Jean-Marie Le Pen (un cognom, per cert, d'origen bretó, llengua en la qual significa "cap") va fundar i dirigir aquest partit, ara en mans de la seva filla Marine. Una de les últimes preses de posició, en aquest sentit, provenen del seu vicepresident, Florian Philippot: "Després que la ministra [Geneviève] Fioraso vol imposar l'angloamericà a la universitat francesa, ara el ministre d'Educació Nacional Vincent Peillon es declara favorable a 'un reforçament de l'ensenyament de les llengües regionals' a l'escola. Hauria estat preferible que el ministre hagués anunciat un 'reforçament de l'ensenyament de la llengua francesa' a l'escola, tenint present que el 20% dels nens arriben al collège", és a dir, a l'inici de la secundària, "sense dominar correctament la nostra llengua". Les disposicions ministerials, diu Philippot, "són una pura bogeria, quan el francès es troba en gran perill". "Per què aquesta obsessió contra la llengua francesa per part de ministres que hom creu que l'haurien de defensar?", es demana el polític del FN, qui conclou: "Demanem el respecte a l'article 2 de la nostra Constitució: 'La llengua francesa és la llengua de la República'".

Ara la propaganda de cara a les properes eleccions europees, a més d'atacar la promesa ratificació del govern actual francès de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, se centra en afirmar que s'ha de fer tot per tal que França no quedi diluïda en l'amalgama de llengües que és la Unió Europea. S'ha de fer tot, diu el partit de Le Pen, per a sostenir la identitat francesa i per a impedir que res la minimitzi. Segons el FN, ser permissius pel que fa a les llengües regionals comportaria obrir la porta al reconeixement de les llengües dels immigrants. Seria, com deia l'any passat el portaveu de Marine Le Pen, Bertrand Dutheil, caure en el parany que és "el projecte reaccionari de transformar les societats en un mosaic".

Aquestes i altres opinions del que significa la diversitat són especialment sentides pels partidaris d'opcions nacionalitàries que fins i tot tenen una expressió institucional, com és el cas de Còrsega i Bretanya, i on, paradoxalment, el Front Nacional avança. I la previsió és que avanci encara més en les properes cites electorals, comptant amb l'adhesió de gent que porta cognoms d'antics i nous immigrants.

Ara per ara, la propaganda de Marine Le Pen intenta demostrar que l'opció que encapçala no és reaccionària. El FN advoca perquè el nacionalisme francès sigui avui el producte de la modernitat política i, singularment, de la Revolució Francesa. En conseqüència, diu ella, s'han d'arrencar els individus de les seves comunitats d'origen per a fondre'ls en un conjunt representat per un Estat francès de tothom. D'acord amb la visió del FN, França podrà ser, així, ben sola, sobiranament, i ben forta, partidísticament, davant d'altres estats europeus que han confós la unitat indestructible dins de cada estat amb la unió del divers, de les diferents comunitats. El paper de la llengua única en l'Estat francès no es pot rebaixar sota cap concepte. És una condició sine qua non de l'èxit de la França del futur.