Davant del fet que Escòcia està a punt de celebrar un referèndum d'independència i que Gal·les s'encamina cap a una nova ampliació del seu autogovern, el nacionalisme còrnic pensa que Cornualla no pot quedar-se amb l'statu quo actual. La principal força del nacionalisme còrnic, Mebyon Kernow (MK), ha iniciat una campanya per a reclamar que el Regne Unit aprovi la creació d'una assemblea de Cornualla amb capacitat legislativa.

En l'inici de la campanya, el partit còrnic recull signatures que s'adreçaran al primer ministre del Regne Unit, David Cameron. MK diu que la "relació constitucional desigual entre les diverses nacions i regions del Regne Unit ha de ser abordada". Pel partit, això implica que s'atorgui una "autonomia significativa a Cornualla".

La formació còrnica considera que el govern britànic i "el poble de Cornualla" haurien de posar-se a treballar plegats per tal de "formular una proposta detallada per a una Assemblea Còrnica amb poders legislatius, que pugui ser plantejada llavors a l'electorat en un referèndum vinculant".

Un Consell de Cornualla sense capacitat legislativa

El país disposa actualment d'un Consell de Cornualla, que té responsabilitats de govern local en diferents àrees. El Consell, però, no pot aprovar lleis: la legislació que s'aplica a Cornualla és la general del Regne Unit.

El 2001, una altra campanya a favor d'una assemblea legislativa per a Cornualla ja va presentar 50.000 signatures davant del govern britànic. La petició no va fructificar.

Cornualla se situa a l'extrem sud-occidental de l'illa de la Gran Bretanya. Té una població de 536.000 habitants i una superfície d'una mica més de 3.500 quilòmetres quadrats. El país manté una tradició cultural cèltica i una llengua pròpia, el còrnic, que és parlada com a idioma principal per unes 500 persones, segons el cens de 2011. Al mateix cens, prop d'un 14% dels habitants de Cornualla van declarar que la seva identitat nacional era la còrnica.

(Imatge: infants vestits amb banderes de Cornualla.)