Immediatament després que se sabés que l'Audiència Nacional espanyola havia dictat una ordre de detenció contra cinc exmembres de la cúpula comunista xinesa (entre els quals l'expresident de la República Popular, Jiang Zemin, a la fotografia, i l'exprimer ministre, Li Peng), acusats d'haver perpetrat un genocidi al Tibet, Pequín va iniciar una operació de pressió diplomàtica per tal que el govern espanyol frenés les investigacions dels jutges i que el procés tirés endavant.

Dos mesos després, el Partit Popular acaba de posar en marxa una reforma legal "exprés" que té com a objectiu final l'arxivament del cas i deixar sense efecte l'ordre de detenció. A fi que la reforma sigui efectiva el més aviat possible, el PP està fent passar al davant d'altres proposicions de llei ja en curs, la proposició de llei segons la qual s'autoritza al govern de retallar l'abast de l'anomenada jurisdicció universal sobre crims contra la humanitat. No pas el principi mateix -que no pot negar- sinó la seva aplicació dins l'Estat espanyol. En altres paraules, la proposició de llei del Grup Popular al Congrés assenyala que els jutges espanyols només poden investigar delictes de genocidi i lesa humanitat, com seria "potser" el cas del Tibet, quan "el procediment s'adreci contra un ciutadà espanyol o un ciutadà estranger que resideixi, habitualment, a Espanya o que es trobava a Espanya" a l'època en què es cometeren els crims "i que la seva extradició hagués esta aleshores denegada per les autoritats espanyoles", segons recull El País.

Donat que els esmentats ciutadans xinesos no tenen la nacionalitat espanyola ni viuen a l'Estat espanyol ni hi han residit mai, no serà possible investigar-los judicialment després de la reforma. La reforma -que tindrà caràcter retroactiu- també impedirà que un ciutadà espanyol pugui querellar-se adduint tortures si en el moment de la comissió del delicte, la víctima no tenia la nacionalitat espanyola. És el cas del lama Thubten Wangchen, un dels querellants contra la cúpula xinesa.

Els presumptes delictes i la reacció xinesa

Amb l'arxivament de la causa, quedarien en suspens, si més no, les acusacions que els esmentats dirigents havien transformat el Tibet en una "gegantesca presó", dintre de la qual aplicaven una sèrie de lleis marcials que permetien, segons els querellants, una "sèrie d'accions conjuntades" del govern xinès per a "eliminar la pròpia idiosincràsia i existència del poble tibetà", mitjançant desplaçaments forçats, campanyes massives d'esterilitzacions, tortures d'opositors, i trasllats al territori tibetà de contingents de ciutadans xinesos per a dominar la població autòctona.

Només saber-se que l'Audiència Nacional havia dictat l'ordre de detenció, el portaveu del ministeri d'Afers Estrangers xinès, Hong Lei, s'havia afanyat a expressar el malestar i la seva ferma oposició de Pequín. Segons Hong, la situació l'han provocada "separatistes tibetans", els quals estan "acusant falsament", a través de "rumors i calúmnies" el govern xinès, per a "danyar les seves relacions bilaterals amb altres països", en aquest cas amb l'Estat espanyol. Les accions dels separatistes estan "condemnades a fracassar", deia Hong, perquè la posició xinesa en el conflicte tibetà és "clara i consistent" i Espanya "ho sap".

Més informació:

• Seguiment a Nationalia: Organitzacions protibetanes celebren l'ordre de detenció contra l'expresident xinès Jiang Zemin